Les paraules

Voldria escriure per buidar tot el meu ser amb les paraules.

Voldria volar per poder escampar-les per l’espai.

Voldria nedar per tornar a recollir-les,

amb les mans, poc a poc, mentre caiguessin.

Tot el que és dins no pot sortir,

 és massa el que omple l’esperit;

 buidar-lo, per tornar-lo a omplir és el que vull,

 i omplir-lo, per donar-ho tot a qui ho sentís.

 Les paraules lluiten per sortir, vives,

 el silenci les ofega, però són tan fortes... 

Arrosseguen els pensaments i es llancen!

Són immenses, infinites...

Ningú mai no podrà aturar-les.

 És la llengua el que ens fa créixer.

 

Autor: Francisco Calabia
Foto: Emborg