Mirades

Mirava el mar, i veia

 les onades que es movien imparables.

 Mirava el mar, i veia

 un fons meravellós il·luminat.

 Mirava el mar i no m'ho creia.

 Mirava el camp, i veia 

el tros, treballat amb les mans.

 Mirava el camp i veia 

l'esforç de l'home entresuat.

 Mirava el camp i no m'ho creia.

 Mirava els arbres, i veia

 les branques al vent onejant.

 Mirava els arbres, i veia

 com un estol, l'aire renovat.

 Mirava els arbres, i no m'ho creia.

 Em miro a mi, i veig

 un cor, dins meu, que batega esvalotat.

 Em miro a mi, i veig 

un pensament angoixat i pertorbat.

 Em miro a mi, i no m'ho crec.

 La vida ens mostra moltes coses,

 i no totes són realitat.

 L'amor ens fa créixer i veure el món...,

 com si anés disfressat...

Autora: Anna Mª Pinillos
Foto: Barbara

A reveure

Se n'ha anat; no tornarà.
No puc quasi respirar.
Les llàgrimes cauen
sobre el paper ja mullat,
on les lletres naveguen
i no es poden agermanar.

La joventut ha partit
part d’ella no tornarà.
Aquells anys de la infantesa
amb tu, amiga, se n’han anat
com el vaixell que navega
sense saber on anar...
Dirigint-se a l’infinit;
no sap el que trobarà,
mes aquí em quedo jo,
sense rumb per navegar.
Part de mi ha fugit amb tu,
l’altra part s’ha estavellat
com la sorra del desert
on la vida hi ha mancat.
Algun dia les nostres ànimes
es tornaran a trobar,
i direm ja, totes dues,
que bonica és l’amistat!

Autora:  Fanny

Foto: Lisandro M. Enrique

https://www.blogger.com/%3Ciframe%20width=%22238%22%20height=%2248%22%20frameborder=%220%22%20allowfullscreen=%22%22%20scrolling=%22no%22%20src=%22http://www.ivoox.com/player_ek_3017622_2_1.html?data=lJWemZuWdo6ZmKiakpaJd6KmlpKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRb8Kf08rjx9rWpYzkxteYyM6PqMafzcaY2M7IpY6ZmKia0NrWrcKi087Pw5KJe6ShlQ%3D%3D&%22%3E%3C/iframe%3E

Cançó de bressol a Luca que avui fa quatre anys

Vespreja i la llum

s’escaira plana avall.

 Res es retalla

en la carena

blavosa de nit

i, esvaïda la mirada

en miratge d’eclipsi,

tot és remor.

Cançó de bressol

per al nin que plora,

cançó d’amor

per a qui se’n dol,

cançó enfadosa

pel qui badalla,

cançó de joia

pel qui gaudeix

cançó nocturna,

per a qui s’adorm.

 La llum descansa i,

per a aquell qui vetlla,

tot és remor.

Si afines l’oïda

la terra canta

l’antic oratori

per qui no té son,

ressonen els misteris,

el salm profà de l’enyor.

Vespertines d'hivern

Autor: magdA Bosch

Foto:  Frank Thompson's

Catalunya no té mare

Catalunya no té mare.

Catalunya té madrastra.

Catalunya és la filla malvolguda,

és la filla menyspreada.

Perquè…, si Espanya és la mare…

Qui són els nostres germans?,

si pertot arreu d’Espanya

es murmura dels catalans?

Què som nosaltres?

Absoluts explotadors, egoistes?

Ens mireu amb menyspreu,

i ens dieu separatistes!

Separatistes! Per què?

Tenim gent d’Andalusia,

d’Extremadura, de Múrcia,

de les Illes,

de Castella, del País Basc,

de Navarra, de Galícia, d’Astúries,

d’Aragó, de Canàries,

del País Valencià, i més cultures entrants.

Som acollidors de mena,

però Catalunya porta dol,

perquè als anys quaranta i seixanta

ens deien:

“Hable usted en español”.

Si estem dintre Catalunya,

ningú no ens podrà privar,

ni amb totes les amenaces,

que parlem en Català.

Respectem les altres llengües,

però la nostra també,

que un poble sense llengua

es pot dir que no té res.

Un poble que canta

que balla, riu i plora,

gemega i treballa....

no sé pas quin delicte té!

Així és que…

regions de tota Espanya,

si sou els nostres germans,

no ens critiqueu…, com fins ara

heu fet sempre dels catalans.

Perquè Catalunya

és la nostra mare,

i no la volem abandonar.

I si per conservar

la nostra cultura i llengua,

separatistes ens hem de tornar…,

Visca Catalunya lliure,

perquè estimem el català!

Autor: Antoni Albà (1914-2003)
Foto: Bernatff

Un dia qualsevol

Veure caure la pluja des de la finestra del meu escriptori mentre penso un poema...

Trucar-te per parlar-te de coses “meves“ que ni et van ni et vénen…

Sentir l’olor de terra mullada, i veure aquest cel mig fosc i mig clar a les sis de la tarda un dia de tardor…

Trucar-te més tard, per convidar-te a un cafè, o potser no…

Observar el meu gat, ell també m’observa,… aquest gat de pèl ros i ulls de color de mel, que no em puc estar d’acaronar…

Deixar passar el temps, encara que no hagi fet res de profit, com ara llegir Borges…

Agafar el telèfon, marcar el teu número, i esperar a sentir la teva veu… Així de senzill, però
no ho farè.

Autora: Encarna Pardo

Foto: J.Lozano

Locució: Clemente Pérez
Música: Kevin MacLeod (Incompetech)

La cosa més preciosa

El temps no para…
rosa, vermellós, taronja, blanc…
Les poncelles apareixen com per màgia.
Dies, mesos, ...passen, i ara esdevindran esplèndides flors.
Els seus carpels, capítols, estams,
i anteres plenes de suculent pol·len…

El temps passa,
rosa, vermellós, taronja, blanc…
Els insectes atrets les acaricien, les estimen...
Aquestes flors els transporten al seu interior…
Els colors els atrapen.

El temps passa…
rosa, vermellós, taronja, blanc…
Les papallones visiten els pètals,
en un instant els comparteixen amb els pardals,
verdums, caderneres, i merles.
Tots junts s’enamoren i beneeixen la mare natura.
Deixem passar el temps!

Autora: Gloria López
Narració: Carme Samit
Foto: Mariko
Música: Kevin McLeod (Incompetech)

La llum i la fosca / Que la nostàlgia

La llum i la fosca

Em lliuraré serenament,

sense retrets ni llàgrimes

Desglaçaré poc a poc

la vida...

Tot s’ha complert i tot

és possible

Ara em toca a mi

creuar la riba

El miracle d’ésser

I no ésser

La llum i la fosca.

Autora: Encarna Pardo

Foto: wakalani (Elisabeth D'Orey)

Que la nostàlgia

Que la nostàlgia

no em faci forat

Nostàlgia del no res

tot és passat

Ara sóc jo, i aquí,

res i tot,

consciència feta dona.

No em feu aferrar-me

a la vida

Així no la vull,

la vull com un regal

no com una brida.

Autora: Encarna Pardo

Locució: Joan Carbonell

Música: Kevin McLeod

Foto: Suzanna (Suzanne Gerber)

La Primavera

"la primavera" d'Antonio Machado

La primavera besava
suaument l'arbreda
i de nou brotava
com una verda fumera;
els núvols anaven passant
sobre el camp juvenil.

Vaig veure, en les fulles, tremolant,
les fresques pluges d'abril
sota aquell ametller florit,
tot carregat de flor.

-Recordaré-, jo he maleït
la meva joventut sense amor.
Avui, a mig camí de la vida,
m'he aturat a meditar...
Joventut mai viscuda,
qui et pogués tornar a somiar!!


Traduït al català per:
Pedro Soro (estudiant de català llindar i de informàtica inicial)