Veure caure la pluja des de la finestra del meu escriptori mentre penso un poema...
Trucar-te per parlar-te de coses “meves“ que ni et van ni et vénen…
Sentir l’olor de terra mullada, i veure aquest cel mig fosc i mig clar a les sis de la tarda un dia de tardor…
Trucar-te per parlar-te de coses “meves“ que ni et van ni et vénen…
Sentir l’olor de terra mullada, i veure aquest cel mig fosc i mig clar a les sis de la tarda un dia de tardor…
Trucar-te més tard, per convidar-te a un cafè, o potser no…
Observar el meu gat, ell també m’observa,… aquest gat de pèl ros i ulls de color de mel, que no em puc estar d’acaronar…
Deixar passar el temps, encara que no hagi fet res de profit, com ara llegir Borges…
Agafar el telèfon, marcar el teu número, i esperar a sentir la teva veu… Així de senzill, però
no ho farè.
Observar el meu gat, ell també m’observa,… aquest gat de pèl ros i ulls de color de mel, que no em puc estar d’acaronar…
Deixar passar el temps, encara que no hagi fet res de profit, com ara llegir Borges…
Agafar el telèfon, marcar el teu número, i esperar a sentir la teva veu… Així de senzill, però
no ho farè.
Autora: Encarna Pardo
Foto: J.Lozano
Locució: Clemente Pérez
Música: Kevin MacLeod (Incompetech)
Música: Kevin MacLeod (Incompetech)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada