Amb els anys, anem perdent la innocència, que no és altra cosa que la d'una saviesa que Déu ens regala.
Un nen de set anys estava parat davant d'una botiga de sabates, i el pobre nen estava tremolant de fred. Una senyora se li va apropar i li va dir: “El meu petit amic. Què estàs mirant amb tant interès?” I el nen digue: “Li estava demanant, a Déu, que em donés un parell de sabates”. Aquesta va ser la resposta del nen.
La dona el prengué de la mà i entraren a la botiga, i ella demanà, al botiguer, un parell de mitjons per al nen, i li preguntà si li podia donar una galleda amb aigua i una tovallola. L'empleat li portà el que li havia demanat la senyora, i ella, rentà els peus als nen, i els hi va eixugar. El botiguer li portà els mitjons, i la senyora els hi va posar, i li va comprar un parell de sabates. Li va acariciar el cap, i li va dir:
“No hi a dubte, petit, que estàs millor ara”.
Quan ella donà la volta per moure's, el nen li agafà la mà i li preguntà:
“És vostè l'esposa de Déu?”
