Invictus, una pel·lícula de Clint Eastwood

De tots és coneguda la popularitat de l´actor, i ara director de cinema Clint Eastwood, qui, a través de la seva última pel·lícula, INVICTUS, ens demostra, una vegada més, la seva ben merescuda fama.

John Carlin, periodista britànic, que viu a Barcelona, és l´autor del llibre “El factor humano”, en què es basa INVICTUS, i que tracta de la difícil transició política de Sud-Àfrica, liderada por Nelson Mandela.

Mandela, elegit democràticament l´any 1994, primer President negre de Sud-Àfrica, el qual va passar 27 anys a la presó pel seu activisme anti-apartheid, pensà que una manera d´evitar el col·lapse ecònomic i social del país -i conseqüentment una guerra civil- era utilitzar el campionat mundial de rugby que s´havia de celebrar a Sud-Àfrica per aconseguir que blancs i negres tinguessin, per primera vegada, un objectiu comú: guanyar la Copa del Món de Rugby 1995.

Anthony Peckham, guionista d´INVICTUS, nascut a Sud-Àfrica, i, per aquesta raó, considerat una persona vàlida per a parlar de la situació del seu país, va dir:

“Mandela comprengué que tenia una oportunitat perfecta per dirigir-se a una part de l´electorat que no tenia l´equip de rugby del país-. Així, doncs, fer servir el fòrum de la Copa del Món, perquè era perfecte per aconseguir els seus objectius. No es tractava únicament d´un partit, sinó del fet que Mandela aprofités un equip en el que els sud-africans negres odiaven, i, amb força de voluntat -i en contra dels consells dels seus assessors- arrossegà pràcticament tothom a seguir l´equip sud-africà.”

Penso que aquesta manera d´actuar de Nelson Mandela va ser molt intel·ligent per utilitzar l´esport nacional com a nexe d´unió entre les dues parts antagòniques de la població sud-africana.

Autor : Antonio Fernandez
Narració: XX
Música: Kevin McLeod
Foto 1: Mharrsch
Foto 2: Onesevenone
Foto 3: World Economic Forum

Aixi va morir en Carlos Palomino

En informacions aparegudes als mitjans de comunicació, sembla ser que es tracta d´un assassinat amb premeditació, ja que el presumpte assassí, Josué Estébanez, un soldat de l´Exèrcit de Terra, de 23 anys, amb el cap rapat, agredeix --dins d´un vagó del Metro de la línia 13 de Madrid-- Carlos Palomino, un jove de 16 anys, el qual formava part d´un grup antisistema. L´agressor apunyalà el cor de la seva víctima, cosa que li provocà la mort.

Anaven al mateix lloc: a Usera, on hi havia una manifestació xenòfoba, que el Carlos --i els seus col.legues “antisistema”-- pretenien rebentar, contra la voluntat dels qui com “el soldat” defensaven.

Durant el procés judicial que es portà a terme, el fiscal demanà una condemna de 29 anys de presó per al militar, i, recentment, ha sortit la sentència del cas; el Tribunal imposa un estat condemnatori que fixa en 26 anys de presó.

Malgrat que la família i el fiscal demanaven una condemna més alta, la mare d´en Palomino ha quedat satisfeta, ja que el Tribunal ha considerat l´agreujant d´odi ideològic, i, per aquesta raó, es garanteix l´acompliment íntegre de la pena imposada.

Autor: Antonio Fernández (Estudiant de Català llindar)