Hem estat una setmana a l'illa de Mallorca. Ja sabeu que el “Ministerio de Asuntos Sociales” organitza uns viatges per a la gent gran, dels quals ens beneficiem els jubilats, perquè tenim vacances a bon preu; també hi guanya el gremi d'hotelers. Els hotels que a l'estiu s'omplenen de gent, de turistes de tot arreu, cridats pel sol i per les aigües tèbies del Mediterrani, fora de temporada haurien de tancar per manca d'ocupació. Doncs bé, les persones grans omplim aquests hotels, avalats pel govern d'Espanya i podem gaudir de viatjar a diversos llocs de la península, o de les illes.
Nosaltres vam triar Mallorca. De fet, no vam triar ben bé, sinó que vam accedir a les sobres ja que la destinació que demanem, any rere any, no ens la concedeixen; nosaltres demanem un tipus de “Viajes Culturales”, uns viatges una mica diferents; però mai no tenim sort. Cada temporada rebem una carta del “Ministerio” que ens diu que som “Cobertura de plazas vacantes”, o sigui, que no, que no ens toca, que això va per sorteig, i ens quedem en llista d'espera per si hi ha algú que renuncia a les seves places, la qual cosa no succeeix mai.
Així que, una que sóc jo, que tinc
molta paciència, navego per Internet, per la pàgina web de “Mundo Senior”, que és l'agència que gestiona aquests viatges, i vaig buscant el que sobra durant la temporada. Aquesta vegada, al trobar un viatge de 8 dies a Mallorca, en un hotel a S'Arenal, m'hi vaig apuntar ràpidament. Ja que no podem fer “Cultura”, doncs bé, aprofitem l'ocasió i fem uns dies d'esbarjo.
Mallorca és una illa que coneixem sobradament, pam a pam. El meu pare va néixer a Felanitx, una ciutat de l'interior de l'illa que té un port a pocs quilòmetres de distància, Porto Colom, on encara tenim família, motiu pel qual hem viatjat moltes vegades cap allà. Fins hi tot hivam anar en viatge de nuvis. Vam tenir la sort que ens van deixar una casa al port, i vam passar uns dies molt bonics. Després hi hem tornat sovint, com ja he dit abans.
Aquesta setmana ha sigut de descans; hem passejat, hem llegit, hem canviat la nostra rutina diaria per una altra.
La cosa que més ens ha interessat, i que és digna d'explicar, ha sigut la visita a la catedral de Palma, per conèixer l'obra de Miquel Barceló a la capella del Santíssim d'aquesta catedral. Encara que ja l'havíem vist per televisió, aquesta obra s'ha de veure “in situ”. A mi em va agradar, és especial. El que no es pot negar és la seva originalitat. Realment és única.
A banda d'això, veure el color de les aigües de les caletes de Mallorca és omplir-se la vista d'unes tonalitats de verds i blaus com no es troben en cap obra d'art.
Autora: Anna Maria Pinillos
