Per definició entenem que la història és la ciència que estudia l'home per conèixer el passat, entendre el present i anticiparse al futur, creant una projecció de com podrien anar o fer-se les coses en la nostra societat.
Doncs bé, jo considero que de vegades en l'actualitat no apliquem els coneixements adquirits per corregir els errors del passat i així aspirar a un món millor.
Davant de la gravíssima situació socio-econòmica que pateix gran part de la població mundial, dia rere dia ens hem de fer les ma-teixes preguntes:
Com és possible que hàgim pogut arribar a això? Cap a on anem?
Personalment considero que no només hem perdut el seny, sinó també el convenciment que es poden resoldre les desigualtats entre les persones. La població es troba dividida i enfrontada sota la influència d'uns personatges que coneixem com a polítics, mandataris, dirigents, etcètera.
Els polítics són la cara d’uns partits que responen a una ideologia determinada que divulguen i intenten imposar, sempre, és clar, sota la falsedat que el seu objectiu és el bé comú. Sovint s’obliden que ells també formen part de la comunitat que els ha votat, que són persones igual que tots nosaltres, però que el seu encàrrec dins de la societat és liderar un col·lectiu a fi de resoldre els problemes que patim en l'actualitat.
Ara bé, quan es juguen el poder ens demanen el vot, i ens omplen les ments de promeses falses. I després, quan ja s’instal·len en el poder, n’abusen fins al punt d'arribar a l'opressió dels pobles. Però, són ells els que realment prenen les decisions, o són simples marionetes sota la manipulació de grups de persones que desconeixem?
Sigui com sigui, l'home va néixer per ser lliure i no podem permetre que una sola idea ens sigui imposada. És per això que penso que no ens en sortim canviant el color dels mandataris. Els diferents partits i governs acaben per caure en les mateixes situacions que la població havia volgut superar en votar-los.
Pensem en els dos grans blocs, capitalisme i comunisme, pels quals les societats s'han enfrontat i dividit durant anys; pensem en la gran commoció que això ha causat en la humanitat, en la quantitat de morts en guerres absurdes, i tot per un control absolut de les masses i riqueses pròpies de les nacions; finalment tot és cobdícia. Una autoritat indiscutible en matèria econòmica com és Adam Smith, la seva cèlebre obra “La riquesa de les nacions”, va sistematitzar de manera científica les bases del capitalisme modern i va presentar la seva justificació teòrica en una forma que marcaria el pensament dels més influents economistes del segle XIX i que en part segueix inspirant els defensors del mercat lliure; en poques paraules, el capitalisme considera que el treball realitzat lliurement és el que veritablement produeix riqueses. D'altra banda tenim el pensament marxista que considera que la desigualtat entre les persones es pot combatre a través de l'estat, el qual serà el propietari de les empre-ses, comerç, camps, mines, etcètera.
Dit això, crec que hauríem de deixar de banda les diferèn-cies i ideals polítics que ens enfronten, i ens fan anar enre-re cada vegada més, i tenir en compte que ja són molts els governs opressors, i que les poblacions es troben dividi-des, i que això ens passa factura a nosaltres, els ciuta-dans del carrer.
Hem de rectificar les coses que es fan malament sigui en el bàndol que sigui, de tot se n'aprèn. Però pel que sembla estem obstinats a no fer front a les situacions que no ens porten enlloc: violència, força i injustícia. De fet, una injustícia en crea una altra i una altra... i així successivament.
Per tant, hem d’actuar i deixar enrere la por i el ressentiment que ens paralitzen, no hi ha lloc per a ells.
Autor: Jorge Osorno
Foto 1 :
Sufragio Presidencia de la República
Foto 2 :
http://www.flickr.com/photos/eneas/
Foto 3 :
Lampernas Dospuntocero
