Risiliènsia

Quan llegeixo La Vanguardia, sempre començo per "La Contra“. Quasi sempre trobo molt interessants les seves entrevistes.

La del vint-i-sis de març d'aquest any -que Víctor Amela va fer al psiquiatre Luís Rojas Marcos, sobre la Resiliència-, vaig trobar-la especialment enriquidora, ja que qui més qui menys, durant la seva vida, ha passat alguna experiència dolorosa...

Tal com explica Rojas Marcos, el que avui s'anomena "Resiliència" és la capacitat humana d'assimilar i superar adversitats greus. Deriva del llatí "resilire" (rebrotar).

Ell creu que la resiliència podria ser una aptitud genètica, en què també intervenen factors ambientals, les connexions afectives, i el grau d'autonomia personal.

Si hem rebut afecte de la família, o dels amics, tindrem amb qui compartir les nostres històries, i
amb qui poder-ne parla; això ens ajudarà molt!. I si és necessari, parlarem sols, amb la paret...

Una cita de Darwin diu que "no són els forts de la espècie els qui sobreviuen, sinó els més flexibles i adaptables als canvis".


Rojas Marcos, traient conclusions, diu que l'autoconfiança ens ajuda a sentir que dominem les regnes de la nostra vida, i això ens dóna poder per dominar les nostres circumstàncies.

L'entrevista és més extensa i molt interessant, però l'essència ja està exposada; l'escriptor conclou amb la pregunta que Víctor Amela fa a Rojas Marcos: "Quin és el seu motiu per viure?". I ell, molt intel·ligentment, li respon : “Ja que sóc aquí..., me n’aprofito!

Autora: Gloria Bonet
Locució: Carme Ferré
Música : Sergio Fernandez
Fotos: Seferman

Assassinat al pati del darrera

Jo tinc una galeria tota plena de flors, de menta, sàlvia, tarongina, i altres herbes de l bosc. Des de la galeria, contemplo la Roca de la Creu, coronada amb la creu, i la senyera. La Roca de la Creu és part del Granòfir de Ribes -únic granòfir existent a Catalunya; d’origen volcànic, conformava l’interior de la xemeneia d’un volcà. També, per un angle de la finestra, s’entreveu un dels cims del Torreneules. Fa bo de ser-hi! Al pati del darrere, hi creixia un avet, altiu i esponerós. En el seu brancatge, hi feien estada molts ocells: pardals, mallerengues, merles..., els servia d’aixopluc en dies de tempesta, i s’hi arreceraven si el dia era ventós; alguns ocells, fins i tot, hi feien niu! Cada primavera, l’arbre brotava esplendorosament; es veia que tenia ganes de viure. N’estava orgullosa!

Un dia, pel veïnat, començaren a córrer rumors... que si els avets feien unes arrels llargues i fondes, que si farien caure les parets del voltant, que les branques sobresortien per damunt dels teulats, que causava humitats..., i un interminable reguitzell de disbarats! El matí d’un malaurat dia, a l’obrir els finestrons de la porta balconera, vaig adonar-me que, a la galeria, tot estava quiet, ben quiet, no s’hi sentia cap remor... Esglaiada vaig sortir fora, i, amb els ulls negats de llàgrimes, vaig veure com l’altiu i esponerós avet jeia a terra vençut per la destral. Dolguda i plena de ràbia, no vaig tenir altre pensament: avui, aquí, s’ha comès un crim!




Autora: Dolors Perello
Narració: Pepita Gutiérrez
Música: Kevin MacLeod

La Primavera

"la primavera" d'Antonio Machado

La primavera besava
suaument l'arbreda
i de nou brotava
com una verda fumera;
els núvols anaven passant
sobre el camp juvenil.

Vaig veure, en les fulles, tremolant,
les fresques pluges d'abril
sota aquell ametller florit,
tot carregat de flor.

-Recordaré-, jo he maleït
la meva joventut sense amor.
Avui, a mig camí de la vida,
m'he aturat a meditar...
Joventut mai viscuda,
qui et pogués tornar a somiar!!


Traduït al català per:
Pedro Soro (estudiant de català llindar i de informàtica inicial)

Rafael Masó i Valentí

És ben evident l’interès que em provoca conèixer els diferents estils arquitectònics dels edificis de Catalunya i dels seus autors. Avui parlaré d’un gran arquitecte: Rafael Masó i Valentí, nascut a Girona el 1880.

Inicia els seus estudis a Barcelona, on va ser format en l’ambient modernista. En les seves primeres obres, però, ja deixava entreveure l’estil que seria més tard el Noucentisme Gironí, que dóna caràcter a la Ciutat, tot recuperant la tradició de la ceràmica, la fusta, el vitrall i la forja.

L’Estudi de la seva arquitectura es concreta en tres períodes: en el primer (1906-11), veiem els anys de la reforma del mas del Soler, la Farmàcia Masó, la Casa Batlle, la Farinera Teixidor, el magatzem Ensesa i les Cases Salieti i Masó de Girona.

El segon període (1912-22), després d’un viatge a Itàlia, és el de l’època plenament noucentista, al llarg de la qual projecta les Cases Athenea, Cendra, Masramon, Cases i Teixidor, el garatge Callicó i la Casa Gispert Saüch.

En el tercer període (1923-35), realitza els projectes de: l’Econòmica Palafrugellenc a, les Cases Cots i Colomer i les Urbanitzacions Teixidor i S’Agaró.

L’Estudi de la seva obra ha estat decisiva per la recuperació del patrimoni arquitectònic de la seva ciutat.

Autora: Maria Mas (estudiant català llindar)