La cara oculta de la notícia

Com saber la veracitat d'una notícia? -em preguntava la setmana passada, llegint el diari, mentre feia el rutinari viatge: Barcelona-Sitges, per anar a la feina.

Fullejant el diari, em vaig topar amb una notícia, en concret que em va fer pensar una bona estona. Era d'actualitat, una d'aquelles notícies que t'imposen els mitjans de comunicació sense tu adonar-te'n, fins que ens ho creiem.

Són notícies redundants que afirmen en comptes de qüestionar, que obligan en comptes d'informar; en definitiva, jo, d'aixó en dic manipulació. Es tracta de l'esmentat, segons la premsa, "segrest", de la mà d'uns pirates somalís, del vaixell Basc -Alakrana-, que estava pescant, fent la seva feina, però, segons la meva opinió; bastant lluny de les costes espanyoles. Aquí, la premsa del nostre país ha redectat la notícia sense explicar el rerefons d'aquesta; perquè tota notícia té un rerefons.


Ens han colat una mitja notícia, sense explicar-ne la segona meitat. Sembla com si no tinguéssim memòria, els d'Occident, o sembla qué ens obliguin a no tenir-ne. Si retocedim quatre-cents anys, i sent benèvols, ens adonarem que, el que estan fent els somalís, no és res, comparat amb el que els vam fer, treient-los tres quartes parts de la seva matèria prima, cosa que seguim fent actualment.

Dit això, s'enten, que l'unic que estan fent, els, injustament anomenats, pirates somalís és defensar el seu producte, que més del 80% de la seva població fa servir per sobreviure: el peix; un producte que els estem robant, els l'estem expropiant, embrutant les seves platges, entre altres coses... ¿Quan arribarà el dia en què l'opinió pública dels països del primer món, no es deixin manipular per les elits que controlen els mitjans de comunicació, i, a conseqüència fan el que volen i quan volen, sense que ningú els i digui ni fava, tractant-nos com ovelletes, falsejant les nostres opinions? Crec que aquest dia arribarà i serà així quan la premsa deixi d'estar a les mans del govern, o d'interessos polítics. Volem i necessitem llibertat d'expressió. Nomes així, la democràcia tornara a tenir el valor que li hem anat treient tots aquests segles.

Autor: Josep Blanco (estudiant de Català llindar)

Les condicions de la dona al Nepal

Les condicions de la nepalesa no són les mateixes arreu del Nepal; varien lleugerament, segons visquin a Kathmandú, o a Pkhara, o la resta del país.

A conseqüència dels moviments feministes que s'han manifestat a les ciutats esmentades, i ha hagut una millora molt minsa dins del masclisme imperant, i, en el medi rural, la dona segueix sent una ciutadan de segona classe. Tant és així, que el naixement d'una nena és vist moltes vegades com un càstig diví, en part pel futur deute produït pel gran dot que haurà de pagar en el seu matrimoni.

La immensa majoria de les bodes són el resultat dels acords que prenen els pares en funció dels seus interessos econòmics o socials. Quan un estranger exposa, a un nepalès, la disconformitat dels seus costums matrimonials, aquest sol contestar que l'índex de fracàs matrimonial és molt més baix que els casaments que es fan per amor a Occident, ja que, segons ells, els matrimonis occidentals es dissolen una vegada despareix l'apassionament, i s'adonen que la seva parella no és el que es pensaven. Al Nepal, no se sol idealitzar el cònjuge, amb qui s'han relacionat molt poc abans del casament. Per tant, no pot haver-hi cap decepció, i les parelles acaben les seves vides amb fills, i com bons amics.

No obstant, alguns nepalesos pensen que el percentatge de separacions són menys que a Occident, per causa dels greus prejudicis socials que comporta la separació matrimonial.

Autor: Josep Blanco (estudiant de Català llindar)

L’Índia

L’Índia és un país místic i religiós per excel•lència, però dir a un indi que un no creu en Déu no és la millor manera de fer relacions públiques en aquell territori...

Quan es trepitja per primera vegada l’Índia, un dels aspectes que més sorprèn el visitant és la perfecta integració que existeix entre la religiositat quotidiana de la gent. La religió ho domina tot o quasi tot.

La realitat diària de l‘hinduisme és la d’un món poblat per un ampli ventall de déus, semidéus i ascètics, que conviuen amb els cultes locals i amb els mites dels herois deïficats, i, per sobre de tot, els mites dits déus suprems: Vishú -que protegeix l’univers i restableix l’ordre periòdicament-; Shiva -deessa d’energia creadora-; Devi -personificació del poder femení-; Brahma -déu creador de l’univers i pare de tots els déus, el qual, tot i ser déu de déus, només té un temple, el de Puskhar. Aquet déu té quatre cares, que tot ho veuen; sol anar acompanyat de la seva esposa, Sarasvati, deïtat de la saviesa i de la ciència.

Els principis essencials de l’hinduisme són el dharma i el karma. El dharma és l’equilibri diví del Cosmos. Tots el nostres actes, bons o dolents, per minsos que siguin, l’afecten. El kharma és el destí que cada un de nosaltres hem de carregar, fruit de les nostres males accions en vides anteriors.

Els hinduistes contemplen la vida com una pesada càrrega que han de suportar per, alliberar-se’n més tard, i obtenir el Nirvana: el paradís que s’aconsegueix una vegada trancat el cicle de les encarnacions.

Autor: Josep Blanco (estudiant de Català llindar)