Fèlix Millet i Jordi Montull entren a presó

El jutge que instrueix l’anomena’t “Cas Palau” segons l’última resolució portada a tràmit, ordena l’entrada a la presó dels seus màxims imputats, Fèlix Millet i Jordi Montull.

Per fi, el jutge i la fiscalia que porten el desfalc del Palau de la Música, i a l’espera imminent de la celebració del judici que està assenyalat per al dia 15 de març, ahir a les 8,30 del matí van enviar els mossos als respectius domicilis dels inculpats, que van entrar a la presó de Quatre Camins degudament emmanillats.

El cas que més ha colpit la població catalana últimament, i que tanta injustícia i suspicàcia ha creat entre la ciutadania contra l’organisme judicial, sembla que per fi entra a la recta final.

Segons la imputació de l’últim auto del cas, i que el jutge considera “molt greu”, els inculpats són acusats d’apropiació indeguda, falsedat documental, malversació de cabal públic i delit contra la hisenda pública perquè afecta, en part, els diners de tothom.

En continuarem informant.

P.D. Aquesta notícia totalment fictícia, està basada més en un desig que, almenys de moment, en una realitat.

Autora: Concha Vilar
Foto: Tomas Hawk

Alpens

El tercer diumenge de maig, com cada any, hem celebrat, al poble on anem habitualment els caps de setmana, la Fira del Jovent. I com cada any, s’ha representat pertot el poble, el desenllaç de la batalla que va tenir lloc el juliol del 1873 entre liberals i carlins. 

 Aquest any, el dissabte 21 de maig, tot el poble ja estava ambientat com si estiguéssim al segle XIX. Molts anàvem vestits d’aquella època, i les botigues també estaven retolades i guarnides amb caire antic. 

Al matí van arribar els traginers amb carros tirats per cavalls, que portaven botes de vi i altres queviures. A més a més, també portaven notícies fresques de Prats de Lluçanès. Havien vist tropes liberals pels voltants.

Més tard, l’alcalde d’Alpens va convidar l’Infante Don Alfonso de Borbón y Austria --germà del rei Carles VII-- i la seva esposa Ma de las Nieves de Braganza a pernoctar al poble, a la masia del Graell. Diumenge va continuar la representació a la plaça del poble, on es van enfrontar les tropes liberals i els carlins. En aquesta batalla va morir el brigadier Cabrinety a les mans de les tropes comendades pel general Savall.

Cada any s’hi afegeix una mica més de representació, música i ambientació. Així aviat farem ombra a la Passió d’Esparreguera. 

Autora: Isabel Aguilar.

Imatge 1:  Arano 25

La nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan és una nit màgica que enllaça amb antigues tradicions, que celebren tots el municipis gironins.

Els protagonistes són el foc i la música, que conflueixen en les revetlles populars que tenen lloc als carrers de pobles i ciutats. Al voltant d’una foguera encesa, és tradició degustar la tradicional coca de Sant Joan --un pastís elaborat amb crema i fruites confitades-- i ballar fins la matinada, tot tirant coets i petards.

Aquesta celebració d’origen pagà, amb què tot Europa commemorava el solstici d’estiu, a Catalunya ha arribat als nostres dies convertida en festa nacional.

En qualsevol dels pobles o ciutats de les comarques gironines, pots viure la nit de Sant Joan, des de la Costa Brava al Pirineu. Però, si ets a prop de Girona, pots sumar-te a la festa de l’arribada de la Flama del Canigó.

Des de l’any 1955, la Flama del Canigó uneix, mitjançant el foc, tots els Països Catalans, que encenen les fogueres de Sant Joan a partir d’una mateixa flama: la que crema al cim de la muntanya del Canigó.

Allà dalt, la recullen els portadors de totes les comarques, que s’estenen com una xarxa per fer arribar la flama a tot arreu amb un missatge comú que es llegeix en cada encesa.

Si el 23 de juny et trobes en terres de Girona, i vols viure una revetlla autènticament tradicional --que els gironins celebren amb les portes obertes a tothom que hi vulgui participar--, pots passejar pels carrers de qualsevol municipi i seguir la música o el soroll dels petards. Segur que trobaràs una festa popular on t’acolliran amb els braços oberts!

 

Editor escrit: Mercè Fontanals

Editor Foto: Pere Soler