Incendis forestals

El vent i la sequera produeixen incendis forestals que, des de començament d’any, dupliquen els del mateix període de l’any anterior. Però això no s’ha d’atribuir a la sequera, ni tampoc a la manca d’inversió contra el foc, sinó a les persones que els provoquen, que són els veritables culpables dels incendis.

Hi ha una cosa evident: els focs parlen d’un conflicte entre persones i territoris, de manera que la clau per evitar-los seria aprovar una nova política forestal que faci rendible la muntanya sense haver de cremar-la, i que no deixin construir sobre aquest sòl, per fomentar la seva conservació i manteniment.

Autora: Mari-Àngels Aguilar
Fotografia: massi3v 
Musica. Kevin Macleo
Veu. Montse Busquets

Dissabte sant

Fa temps, el Dissabte Sant era un dia avorrit: els bars, els comerços, els cinemes…, tot estava tancat, i la televisió emetia música religiosa. A més, sempre plovia, o feia molt de fred.

Ma mare se m'emportava a recórrer les esglésies, on la figura de Jesús apareixia coberta per un drap de color morat. Encara recordo l'olor dels ciris i l'església a les fosques mentre el sacerdot llegia la Passió de Crist.

La tarda de Dissabte Sant durava una eternitat, perquè els minuts semblaven hores, i les hores dies interminables. Si hagués sabut que la vida passa tan ràpidamente, hauria gaudit més de la tranquil·litat d'aquells moments d'immobilitat absoluta, mirant el cel i contemplant com els núvols passaven lentament.

Quin meravellós miratge!



Quina manera de donar voltes a les coses, per a descobrir, ara, que la felicitat era aquell avorriment absolut, en aquelles tardes que no s'acabaven mai…

Avui és diferent: tothom s'afanya a fer plans per a Setmana Santa: viatjar o programar-se el temps, perquè no quedi un buit lliure… Avorrir-se és vist com una desgràcia i quedar-se a casa com una condemna….

Ara tot ha canviat: la societat de consum s'ha oblidat de passar dies tranquils i de repòs en família, i s'ha llançat a gastar i viure la vida massa de pressa.

Texto: Mari-Angels Aguilar
Foto 1: Valenti Parrilla Aixelà
Foto 2: El Pou de Siquem

Política i contaminació

La contaminació ambiental forma part, des de fa anys, de les decisions polítiques dels governants de les principals ciutats on el problema desborda les multituds que les habiten…; ciutats com Londres, París, Nova York, Méxic, etc., i altres de menor escala de població, també pateixen les conseqüències que genera el creixent nombre de vehicles, o la contaminació de les seves fonts d’abastament d’aigües, o terres on van a parar els milers de tones d’escombraries.

Recentment, l’OMS va alertar que els límits permissibles de contaminants no estan actualitzats, amb les conseqüències que això ha generat en la salut de milions d’habitants.

Alguns estudis revelen que almenys 80 milions de persones podrien estar exposades de manera crònica a la contaminación de l’aire que s’associa amb l’augment de diversos tipus de càncer, problemes respiratoris, asma, naixements prematurs, mortalitat infantil, etc.

Per llei, les normes oficials han de ser actualitzades cada cinc anys, però, en realitat, això no ha succeït, perquè no ha estat prioritat dels polítics.

Esperem que els governants doncs, siguin responsables del poder que els hem atorgat, i facin tot el possible per protegir la salut dels ciutadans i del planeta.


Autor : Mari-Àngels Aguilar
Fotografía: A6U571N

Aniversari de Lorca

La tarda de l’11 de Maig de 2011, un gran terratrèmol va sacsejar la ciutat murciana de Lorca i va causar gran pànic i confusió entre la població. L`efecte va ser devastador, i la imatge final era la d’una ciutat bombardejada.

Des de les primeres hores, la gent vagava pels carrers buscant els seus familiars, aliments, robes i consol per la seva desesperació. Tot unit a la desgràcia de no poder dormir sota les poques cases intactes per por de l’ensorrament de les que estaven afectades.

La llista d’assistència mèdica i psicològica va desbordar les previsions inicials; la magnitud de la tragèdia va ser immensa: 9 morts, 342 ferits i milers de desplaçats.

Ha passat un any, i part de Lorca continua encara sota les runes; els habitants veuen amb preocupació com les coses milloren -a poc a poc- o com es paralitzen les gestions. I, per acabar-ho d’adobar, estem en crisi!
 

                           



Autor: Mari Ángeles Aguilar
Foto: Nletamendia

HEROIS DE FUKUSHIMA

No sabem els seus noms, ni els seus cognoms; no són famosos, ni tampoc coneguts.

Les seves fotos no sortiran als diaris, ni en telediaris.

No són actrius de Hollywood ni esportistes importants, ni cantants de moda.

Ells són molt més: “HEROIS DE VERITAT”. Són les persones que estan lluitant al Japó dins i fora de la central nuclear de FUKUSHIMA, danyada greument després del terratrèmol i del consegüent tsunami.

I són allí pel sentit del deure i de l’honor, arriscant les seves vides per evitar una tragèdia encara més gran entre la seva gent i persones anònimes que, per damunt dels noms, són admirats i recordats per la proesa que protagonitzen.

Des d’aquesta nota, els enviem tota la solidaritat i tot el respecte de la resta del món als “HEROIS DE FUKUSHIMA”

Autora: Mari Angels Aguilar
Foto: Adobe of Chaos