Els aliments transgènics són aliments obtinguts d’espècies a què s’han afegit, de manera artificial, gens que no els són propis, mitjançant tècniques de biotecnologia i enginyeria genè- tica.
Durant el Neolític, l’home va començar a manipular el patrimoni genètic de les espècies per aprofitar-les millor; i amb el desenvolupament de l’agricultura i la domesticació d’animals, es va començar la millora genètica en plantes i animals, gràcies a la selecció i els creuaments.
Després de comparar el blat trobat a les tombes dels faraons egipcis amb el blat d’avui en dia, els científics varen arribar a una conclusió: el blat dels faraons era genèticament diferent del blat actual. Per això, el blat, la civada, les vaques i els gossos d’avui no tenen els mateixos gens que tenien fa dotze mil anys.
Els creuaments genètics van permetre, per exemple, durant l’edat Mitjana, millorar genèti-cament races de cavalls, porcs, vaques, etc, per obtenir-ne millors rendiments.
Des d’un punt de vista ecològic i socio-econòmic, els transgènics comporten una homogeneïtzació genètica de les espècies d’inte-rès agronòmic i ramader, a més d’un monopoli de poques indús-tries fabricants de variants genè-tiques.
La inserció de gens en els organismes pot tenir diversos objectius: augment de grandària, millora del gust, més resistència a plagues (insectes)...
Els aliments transgènics més comuns són el blat de moro i la soja, plantes més resistents a les malalties, plagues, o a un tipus d’herbicida determinat. També s’han obtingut animals trans-gènics, com ara carpes i salmons que contenen fragments d’ADN, i que la manipulació genètica converteix en peixos més desenvolupats.
Aquests animals sintetitzen una proteïna, o producte metabòlic concret, que ens interessa extreure. Una mostra d’aquesta transformació es dóna en la síntesi d’insulina humana, mitjançant bacteris transgènics.
Crec que avui en dia tots els aliments transgènics passen uns controls estrictes, i solament s’autoritzen els que han demostrat que són inofensius per al consum i el medi ambient.
Hi ha diversos aspectes dels transgènics que són objecte de controvèrsia, com l’addició de gens forans, o modificats; en un organisme qualsevol la manipulació genètica podria generar productes metabòlics inesperats, d’efectes desconeguts.
També crec que les administracions, nacionals i internacionals, d’arreu del món han d’estar a l’aguait, vigilant, constantment, per fer el seguiment que l’elaboració de qualsevol producte reclama abans de comercialitzar-lo.
Autor: Antonio Castillo
