Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carme_farre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carme_farre. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 de maig del 2013

Empanada gallega

    Ingredients per a 4 persones
    • ½ kg de farina 
    • 20 g de llevat 
    • 1  cullerada d’oli 
    • 1 cullerada de sal 
    • 1 ceba 1 pebrot verd i 1 de vermell 
    • 1 tomàquet
    • ½ kg de lacón (braó de porc) cuit 
    • 1 ou aigua tèbia

       Instruccions  
      1. Posa la farina a sobre del marbre. 
      2. Fes un forat al mig i tira-hi el llevat, l’oli i la sal. Afegeix-hi l’aigua tèbia. 
      3. Barreja-ho tot amb el batedor. 
      4. Amb les mans, treballa-ho tot bé fins que la pasta sigui tova. 
      5. Deixa-la reposar una hora coberta amb un drap. Augmentarà el seu volum. 
      6. A continuació, fregeix, en una paella, la ceba, els pebrots i el tomàquet. 
      7. Incorpora el lacón cuit, a trossos petits, i mescla-ho tot. 
      8. Paral·lelament, estira la pasta amb un corró i fes-ne dues parts iguals. 
      9. Aboca els ingredients del farcit a la primera part de la pasta. 
      10. Seguidament, cobreix el farcit amb la segona i tanca els costats. 
      11. Fes un petit forat a la part superior, i central, i pinta la superfície amb ou. 
      12. Finalment fica-ho tot a la part baixa del forn, a 180º C durant mitja hora.


      Autora: Elvira Vázquez
      Foto: Galería de Mumumío
      Música: Kevin McLeod

      dilluns, 5 de novembre del 2012

      La mala educació

      Fa temps observava un fenomen que em tenia preocupat: observava que la gent, cada vegada es mira menys a la cara per parlar-se, i que la seva màxima preocupació és la maquineta que tenen a les seves mans, però sembla que això ja omple les inquietuds de comunicació... 

      El jovent, quan entres en un mitjà de transport públic, te’l trobes jugant amb els sistemes electrònics que tenen actualment a l’abast: mòbils, pantalles tàctils, i altres rampoines són les úniques coses que veus a les seves mans. 

      L’altre dia, llegint un reportatge que havia escrit un periodista en un diari local, dedicat a un col·lectiu de persones majors anomenat “Les àvies Contacontes”, vaig trobar la resposta a les meves observacions i inquietuds... Aquest col·lectiu es va formar de mestres jubilades que possiblement sentien el mateix neguit que jo davant la falta de comunicació entre la gent. 

      I és per això que les esmentades “àvies contacontes” recorren les escoles d’ensenyança primària i expliquen contes per exercitar la imaginació i capacitat dels petits amb la finalitat de captar la seva atenció i perquè aprenguin a escoltar en lloc d’estar sempre jugant amb aparells electrònics, que sí bé també tenen la seva importància no els permeten dedicar temps a llegir ni a escoltar atentament. Així, creant personatges i històries, desenvoluparan la imaginació i faran el seu futur més real, abans que pugui arribar el dia que ni ens diguem “Hola”, cosa que ja passa ara prou sovint. 

                                                 
      Foto: Thomas Haw 
      Musica:Kevin_Makleod
      Autor: Pere Ferrer

      dijous, 24 de maig del 2012

      Falta temps


      En aquest moment he llegit el teu correo, falta temps per seguir tots aquests consells, lo de la poma i el plàtan encara es pot fer, t'imagines menjar cinc vegades al dia, veure dos litres d'aigua, dos vasos de vi, (blanc i negre) i tot. M'ha fet molta gracia.

      Ja ha començat el curs, els vostres nets tots en marxa, l'Ariadna avui es el primer dia, en tenia moltes ganes.

      Continuem anant a la caseta cada setmana, el Toni s'hi troba molt bé i els nens estan mes lliures que a Barcelona.





      Autora: Carme Farré
      Foto: arquera
      Música : Kevin Macleod
      Locució: Teresa Tadeo

      divendres, 18 de maig del 2012

      Risiliènsia

      Quan llegeixo La Vanguardia, sempre començo per "La Contra“. Quasi sempre trobo molt interessants les seves entrevistes.

      La del vint-i-sis de març d'aquest any -que Víctor Amela va fer al psiquiatre Luís Rojas Marcos, sobre la Resiliència-, vaig trobar-la especialment enriquidora, ja que qui més qui menys, durant la seva vida, ha passat alguna experiència dolorosa...

      Tal com explica Rojas Marcos, el que avui s'anomena "Resiliència" és la capacitat humana d'assimilar i superar adversitats greus. Deriva del llatí "resilire" (rebrotar).

      Ell creu que la resiliència podria ser una aptitud genètica, en què també intervenen factors ambientals, les connexions afectives, i el grau d'autonomia personal.

      Si hem rebut afecte de la família, o dels amics, tindrem amb qui compartir les nostres històries, i
      amb qui poder-ne parla; això ens ajudarà molt!. I si és necessari, parlarem sols, amb la paret...

      Una cita de Darwin diu que "no són els forts de la espècie els qui sobreviuen, sinó els més flexibles i adaptables als canvis".


      Rojas Marcos, traient conclusions, diu que l'autoconfiança ens ajuda a sentir que dominem les regnes de la nostra vida, i això ens dóna poder per dominar les nostres circumstàncies.

      L'entrevista és més extensa i molt interessant, però l'essència ja està exposada; l'escriptor conclou amb la pregunta que Víctor Amela fa a Rojas Marcos: "Quin és el seu motiu per viure?". I ell, molt intel·ligentment, li respon : “Ja que sóc aquí..., me n’aprofito!


      Autora: Gloria Bonet
      Locució: Carme Ferré
      Música : Sergio Fernandez
      Fotos: Seferman

      dimarts, 17 d’abril del 2012

      Aliments transgènics

      Els aliments transgènics són aliments obtinguts d’espècies a què s’han afegit, de manera artificial, gens que no els són propis, mitjançant tècniques de biotecnologia i enginyeria genè- tica. Durant el Neolític, l’home va començar a manipular el patrimoni genètic de les espècies per aprofitar-les millor; i amb el desenvolupament de l’agricultura i la domesticació d’animals, es va començar la millora genètica en plantes i animals, gràcies a la selecció i els creuaments.

      Després de comparar el blat trobat a les tombes dels faraons egipcis amb el blat d’avui en dia, els científics varen arribar a una conclusió: el blat dels faraons era genèticament diferent del blat actual. Per això, el blat, la civada, les vaques i els gossos d’avui no tenen els mateixos gens que tenien fa dotze mil anys. Els creuaments genètics van permetre, per exemple, durant l’edat Mitjana, millorar genèti-cament races de cavalls, porcs, vaques, etc, per obtenir-ne millors rendiments.

      Des d’un punt de vista ecològic i socio-econòmic, els transgènics comporten una homogeneïtzació genètica de les espècies d’inte-rès agronòmic i ramader, a més d’un monopoli de poques indús-tries fabricants de variants genè-tiques. La inserció de gens en els organismes pot tenir diversos objectius: augment de grandària, millora del gust, més resistència a plagues (insectes)...

      Els aliments transgènics més comuns són el blat de moro i la soja, plantes més resistents a les malalties, plagues, o a un tipus d’herbicida determinat. També s’han obtingut animals trans-gènics, com ara carpes i salmons que contenen fragments d’ADN, i que la manipulació genètica converteix en peixos més desenvolupats.

      Aquests animals sintetitzen una proteïna, o producte metabòlic concret, que ens interessa extreure. Una mostra d’aquesta transformació es dóna en la síntesi d’insulina humana, mitjançant bacteris transgènics. Crec que avui en dia tots els aliments transgènics passen uns controls estrictes, i solament s’autoritzen els que han demostrat que són inofensius per al consum i el medi ambient.

      Hi ha diversos aspectes dels transgènics que són objecte de controvèrsia, com l’addició de gens forans, o modificats; en un organisme qualsevol la manipulació genètica podria generar productes metabòlics inesperats, d’efectes desconeguts.

      També crec que les administracions, nacionals i internacionals, d’arreu del món han d’estar a l’aguait, vigilant, constantment, per fer el seguiment que l’elaboració de qualsevol producte reclama abans de comercialitzar-lo.

      Autor: Antonio Castillo
      Foto 2: Olmo Calvo

      dimarts, 20 de març del 2012

      Els politícs

      Fa dies que sentim dir a les forces polítiques de l’estat les maravelles dels seus programes electorals. Com a ciutadà, avui tinc molts dubtes i em pregunto per què no ens expliquen amb claredat com pensen fer-ho.

      Tots diuen que faran això, allò; altres diuen donarem mes d’allò, no traurem això, pero no aclareixen quina es la seva manera de pensar i com ho pensen aconseguir.

      Els ciutadans estem un pèl cansats d’escoltar mentides, ja que quan els polítics seuen a la butaca que volien aconseguir, tot allò que han promès no es compleix, i demanen excuses passant-se la pilota els uns als altres. 

      Crec que tanta hipocresia ha portat una certa desconfiança al votant decebut.

      Espero que tots els polítics facin una reflexió i d’una vegada canviïn les formes fins ara emprades.

      Autor: Pere Ferre
      Foto: Font del Vi

      diumenge, 15 de maig del 2011

      Hivern blanc i bonic

      Aquest hivern, l'he gaudit molt; ha nevat i m'ha fet enyorar la meva CERVERA estimada; hi nevava cada any. Eren dies que generalment no es podia anar a escola, i vèiem caure les volves de neu darrera els vidres, allò era un espectacle que mai no em cansava de mirar i no volia que s‘acabés mai. Han passat molts anys però ho tinc molt present.







      Autora: Carme Farré
      Narració: Angels Masià
      Música: Kevin McLeod
      Foto: Xevio V

      dijous, 10 de febrer del 2011

      Ara ve Nadal


      Ja s’acosten les festes de Nadal…

      A molta gent li produeix una alegria molt gran tot el que comporten aquestes festes: l’ambient que es respira pels carrers de la ciutat, les generoses llums que il.luminen els comerços i places… Tot és diferent aquests dies; tot adquireix un caire festiu, de bona disposició respecte a tot: la família, els amics, els veïns, etc…

      La gent està contenta. L’estat d’ànim de les persones és excel.lent. Les preocupacions i els problemes han quedat en un segon pla; sembla que el que ens té ocupats aquests dies és molt més important, la resta, ja ho resoldrem en el seu moment.

      Ara toca estar contents “ és Nadal, i, per tant, hem d’estar bé”.

      Doncs, voleu que us ho digui clarament?, a mi, no m’agrada el Nadal! Em molesta l’excés de llums afegides a les habituals, que cremen pels carrers…, em fastigueja aquesta disposició hipòcrita de la gent d’aquests dies…

      I precisamente és en aquests dies de Nadal quan m’apareix un descontentament general i continuat, que es fa extensiu al comportament i la falsedat que envaeixen la majoria de les llars!

      Sempre hauríem de ser bons, alegres, feliços i tenir cura de la gent, és a dir, ser nosaltres mateixos en tot moment!


      Autora: Merce Fontanals
      Foto: Lali Masriera

      dilluns, 8 de febrer del 2010

      Quim Monzó

      Sóc una fidel lectora dels articles de Quim Monzó. El trobo irònic i, al mateix temps, senzill en la seva expressió literària. Hi ha vegades que sembla seriós, però sempre, en acabar de llegir l'escrit, em deixa un somriure als llavis i em fa pensar una estona. És pot dir que sempre acabo tornant-lo a llegir. Té una columna diària a "La Vanguardia"; jo me l'espero cada dia amb candeletes!


      Autora: Carme Farré (estudiant de Francès i d'Informàtica Inicial)

      Enllaços

      Seguidors