Fa temps observava un fenomen que em tenia preocupat: observava que la gent, cada vegada es mira menys a la cara per parlar-se, i que la seva màxima preocupació és la maquineta que tenen a les seves mans, però sembla que això ja omple les inquietuds de comunicació...
El jovent, quan entres en un mitjà de transport públic, te’l trobes jugant amb els sistemes electrònics que tenen actualment a l’abast: mòbils, pantalles tàctils, i altres rampoines són les úniques coses que veus a les seves mans.
L’altre dia, llegint un reportatge que havia escrit un periodista en un diari local, dedicat a un col·lectiu de persones majors anomenat “Les àvies Contacontes”, vaig trobar la resposta a les meves observacions i inquietuds...
Aquest col·lectiu es va formar de mestres jubilades que possiblement sentien el mateix neguit que jo davant la falta de comunicació entre la gent.
I és per això que les esmentades “àvies contacontes” recorren les escoles d’ensenyança primària i expliquen contes per exercitar la imaginació i capacitat dels petits amb la finalitat de captar la seva atenció i perquè aprenguin a escoltar en lloc d’estar sempre jugant amb aparells electrònics, que sí bé també tenen la seva importància no els permeten dedicar temps a llegir ni a escoltar atentament.
Així, creant personatges i històries, desenvoluparan la imaginació i faran el seu futur més real, abans que pugui arribar el dia que ni ens diguem “Hola”, cosa que ja passa ara prou sovint.
Foto: Thomas Haw
Musica:Kevin_Makleod
Autor: Pere Ferrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada