Jubilat Júnior

Tinc setanta anys, però em sento jove, com molts de la meva edat. Estic jubilat des de fa quasi un any, després de 48 anys de treballar sempre a la mateixa empresa. Al finalitzar la meva vida laboral, em vaig sentir com un jubilat, però júnior, ja que no tenia cap experiència pel que feia al meu nou estat. Em trobava en una situació per la qual molta gent ha passat, passa o haurà de passar. Vaig sol·licitar, als amics que feia temps que ja s’ havien jubilat, que m’informessin de com organitzar-me a partir d’aquell moment.

L’edat de jubilació és molt variable. Alguns es jubilen abans dels cinquanta anys, i d’altres ho fan entre els seixanta i seixanta-cinc. I uns altres, pocs..., ho fan més tard, o, de vegades, no ho fan. 

Quan un finalitza una carrera superior, inicia una etapa laboral com a júnior, i quan ja té experiència, passa a sènior. L’edat en què s’arriba a sènior és variable. També ho és en el món esportiu amateur, ja que ho són els futbolistes a partir dels trenta anys, i hi ha vàries categories de tennistes sènior, de més de 40, 50, 60 ó 70 anys.

Els amics que vaig consultar, tant els mes joves com els mes grans, em van indicar que un jubilat havia de sentir-se útil i estar ocupat. Procuro ser útil a la meva família: dono classes de repàs als meus néts, estudiants de primària, ESO i batxillerat, i ajudo al manteniment de la casa i del seu jardí. També segueixo jugant a tennis, i he après nous esports, com pàdel, golf, etc. Vaig sovint al teatre, o al cinema, amb la meva muller, cosa que ens enriqueix culturalment. Disposo de connexió a internet, que em permet utilitzar xarxes socials i rebre i enviar missatges, i procuro fer nous amics ( si algú vol ésser amic meu, que prengui nota de la meva adreça electrònica: jpmagg@gmail.com). Internet em permet també llegir diaris, revistes i enciclopèdies, baixar-me música, cinema, teatre, etc. Utilitzo un ebook, en el qual puc guardar fins a 3.000 llibres, cosa que em permet llegir-los a on vulgui, fins i tot amb tota llum del dia... El fet de poder engrandir la mida de les lletres, em permet llegir sense haver d’utilitzar ulleres. 

Altres activitats que he iniciat es refereixen a matèries no estudiades de jove, com català i solfeig. De segur que en sortiran d’altres. Això em mantindrà ocupat i no m’avorriré, ans al contrari, aprofitaré bé el temps, que ara en tinc molt. 

Pel que fa al català, llengua que he parlat i llegit habitualment durant tota la meva vida, he començat a aprendre’n les regles d’ortografia i de sintaxi, per saber escriure’l bé. Ho faig en un centre de formació d’adults, i tinc un molt bon professor, que, juntament amb els companys de classe, m’ajuda molt, i fa que trobi molt gratificant aquesta formació. Malauradament, aquest mestre ens deixarà al finalitzar aquest curs, ja que li arriba també l’hora de la jubilació. Crec que serà també un molt bon jubilat júnior, com jo.

Ja que jo necessitaré encara moltes més classes de català, par arribar a poder-lo escriure i expressar-m’hi correctament, trobaré a faltar molt la seva docència, en particular el seu “bravo” quan ho fèiem bé. 

A mesura que el temps vagi passant, penso anar-lo gaudint amb l’esperit d’un jubilat júnior, dintre d’un estat d’alegria, o de jubileu, sempre obert a descobrir i desenvolupar alguna nova activitat.

Autor: Joan Puig
Fotografia 1:   Jules Holleboom
Fotografia 2:   Leonrw