Miracle de la Ciència

Tot el que es relaciona amb la natura em produeix una especial sensibilitat, i sobretot aquesta m'ha emocionat. Es tracta del naixement en llibertat de la primera cria de voltor negre, la qual cosa no succeïa feia mes d'un segle, quan aquesta espècie havia desaparegut d'Europa.

El Pirineu és, doncs, l'únic lloc d'Europa on nien aquestes quatre espècies carronyaires: trencalòs, voltor negre, voltor comú i voltor petit. Aquests exemplars els van introduir fa tres anys en l'àrea compresa entre el Pallars Jussà, Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.

Tot el que es relaciona amb la natura em produeix una especial sensibilitat, i sobretot aquesta m'ha emocionat. Es tracta del naixement en llibertat de la primera cria de voltor negre, la qual cosa no succeïa feia mes d'un segle, quan aquesta espècie havia desaparegut d'Europa.

El Pirineu és, doncs, l'únic lloc d'Europa on nien aquestes quatre espècies carronyaires: trencalòs, voltor negre, voltor comú i voltor petit. Aquests exemplars els van introduir fa tres anys en l'àrea compresa entre el Pallars Jussà, Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.

Tot el que es relaciona amb la natura em produeix una especial sensibilitat, i sobretot aquesta m'ha emocionat. Es tracta del naixement en llibertat de la primera cria de voltor negre, la qual cosa no succeïa feia mes d'un segle, quan aquesta espècie havia desaparegut d'Europa.

El Pirineu és, doncs, l'únic lloc d'Europa on nien aquestes quatre espècies carronyaires: trencalòs, voltor negre, voltor comú i voltor petit. Aquests exemplars els van introduir fa tres anys en l'àrea compresa entre el Pallars Jussà, Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.

Tot el que es relaciona amb la natura em produeix una especial sensibilitat, i sobretot aquesta m'ha emocionat. Es tracta del naixement en llibertat de la primera cria de voltor negre, la qual cosa no succeïa feia mes d'un segle, quan aquesta espècie havia desaparegut d'Europa.

El Pirineu és, doncs, l'únic lloc d'Europa on nien aquestes quatre espècies carronyaires: trencalòs, voltor negre, voltor comú i voltor petit. Aquests exemplars els van introduir fa tres anys en l'àrea compresa entre el Pallars Jussà, Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.





Autor: Maria Mas
Foto: R E M I B R I D O T
Locució: Pilar Palomero
Música: Kevin McLeod (Incompetech)

El desig de tenir un gos

A Marta, la noia que amb tanta il·lusió vol tenir un gos i cuidar-lo, se li presenta el dilema de comprar-lo o d’adoptar-lo. Aquesta noia va visitar un Centre d’acolliment per a gossos, però va ser tal l’impacte que va rebre, que fins i tot crec que s’ha decidit a comprar-lo. Va consultar una veterinària que li va dir que els porten dels països de l’Est d’Europa, ficats dins gàbies, amb poques possibilitats de sobreviure.

Quin dilema! El gos és una mascota que s’integra en la família que el cuida, i és un més dintre d’aquest nucli.

Quanta tendresa! Quanta lleialtat! I quina alegria tenir-los a casa!


Autor: Maria Mas (estudiant de Català Llindar)

Rafael Masó i Valentí

És ben evident l’interès que em provoca conèixer els diferents estils arquitectònics dels edificis de Catalunya i dels seus autors. Avui parlaré d’un gran arquitecte: Rafael Masó i Valentí, nascut a Girona el 1880.

Inicia els seus estudis a Barcelona, on va ser format en l’ambient modernista. En les seves primeres obres, però, ja deixava entreveure l’estil que seria més tard el Noucentisme Gironí, que dóna caràcter a la Ciutat, tot recuperant la tradició de la ceràmica, la fusta, el vitrall i la forja.

L’Estudi de la seva arquitectura es concreta en tres períodes: en el primer (1906-11), veiem els anys de la reforma del mas del Soler, la Farmàcia Masó, la Casa Batlle, la Farinera Teixidor, el magatzem Ensesa i les Cases Salieti i Masó de Girona.

El segon període (1912-22), després d’un viatge a Itàlia, és el de l’època plenament noucentista, al llarg de la qual projecta les Cases Athenea, Cendra, Masramon, Cases i Teixidor, el garatge Callicó i la Casa Gispert Saüch.

En el tercer període (1923-35), realitza els projectes de: l’Econòmica Palafrugellenc a, les Cases Cots i Colomer i les Urbanitzacions Teixidor i S’Agaró.

L’Estudi de la seva obra ha estat decisiva per la recuperació del patrimoni arquitectònic de la seva ciutat.

Autora: Maria Mas (estudiant català llindar)