Editorial

Arribem al final de curs 2012-2013 i arribem a la tercera edició de la revista escolar del CFA Palau de Mar ─la revista d’estiu─, una publicació on queda palesa la creativitat dels nostres estudiants i que continua una tasca ininterrompuda des de l’any 2004, quan a la tardor se’n va publicar el primer número.

Com dèiem a l’editorial de la revista de primavera, el sistema educatiu del CFA Palau de Mar s’emmarca en les dues coordenades ─cooperació i creativitat─ que haurien de ser els pilars de tot sistema educatiu i que finalment han d’orientar el model de societat dins del nou paradigma de pensament i d’actuació que s’ha anomenat, des dels àmbits científics, el paradigma de la complexitat.

Els éssers humans som éssers creatius per naturalesa, però perquè brolli la creativitat s’han de donar unes condicions favorables, talment com les llavors necessiten uns requisits determinats per poder germinar. I atès que la nostra vessant creativa està íntimament lligada a la vessant social, convindria tenir presents alguns elements clau, com ara:

Som éssers socials: la humanitat no es pot concebre sense socialització.

La socialització implica el respecte i l’acceptació de l’altre.

En un sistema social no es pot excloure la diferència ni “els diferents”.

Amb aquest rerefons, intentem crear a les aules de català el terreny propici perquè esdevinguin camps de cultiu, entorns de seguretat on els estudiants es puguin expressar amb llibertat i amb gran respecte davant els companys. I aquesta expressió ho abasta tot, des de les idees i les opinions més generals fins a actituds, inquietuds, preocupacions i opcions personals.

Aquest és l’entorn de la nostra revista, una publicació que no parteix d’una línia editorial determinada sinó que es va forjant a partir dels treballs que procedeixen en gran mesura de tasques de classe que en principi només són això: “deures”. Una altra part dels articles ─els d’opinió─ donen veu pública als debats i les converses que es generen a l’aula i que, òbviament, tenen a veure amb la situació política i social d’avui dia. També els alumnes poden compartir les vivències que experimenten quan fan un viatge a l’estranger o una visita a llocs del territori català.

Finalment, l’apartat literari recull els textos narratius i poètics en què també es pot descobrir el compromís dels autors amb la situació actual.

Veiem, doncs, com la pluralitat i les diferències entre els diversos estudiants en un espai de llibertat d’expressió i de respecte profund, acaben conformant un grup on la creativitat col·lectiva actua de potenciador de la creativitat personal.

En el moment actual, en el qual Catalunya lluita per conformar-se com un espai propi en el context europeu, la llengua catalana es col·loca en un lloc preferent. És en aquest sentit que la revista de l’escola agafa especial rellevància, ja que és el fruit de la voluntat d’un professorat i d’un alumnat encaparrats a fer servir el català per expressar-se, i contribuir així a que el català deixi de ser, per a encara massa gent, una amenaça en tant que fet diferencial.

La revista escolar del CFA Palau de Mar vol ser la nostra contribució a una lluita col·lectiva, la d’un poble sobirà decidit a fer valdre la seva forma de pensar, d’expressar-se en la pròpia llengua i de transmetre la se-va cultura a les noves generacions, ja que únicament nosaltres som responsables de la nostra forma de vida.

Editorial

Tal com ha estat al llarg dels darrers anys, cloem el curs 2011-2012 amb l’edició i presentació de la nostra revista escolar, portaveu d’inquietuds, opinions, fantasies i memòria dels estudiants del CFA Palau de Mar, que han sabut veure, en l’elaboració dels seus articles, un estímul i un suport eficaços per al manteniment i millora de la seva capacitat expressiva quant al domini de la paraula escrita en català. Una revista escolar al Principat de Catalunya, a la Catalunya del Nord, al país Valencià, a la Franja, a l’Alguer i a les Illes Balears, no sol aparèixer com a caprici intel·lectual de cap mestre ni de cap estudiant, ni tampoc com a complement per a un millor currículum de cap escola, sinó per a la normalització de la llengua natural del territori en qüestió, és a dir com a eina per al redreçament del català, fràgil i minoritzat encara, i, per tant, vulnerable a tots els atacs que li propinen el centralisme espanyol, francès i italià. Hem dut la nostra publicació a bon port, on queda fortament atracada, i segura, i ens sentim satisfets en aquest sentit, tot confiant que els canvis del nou any escolar no li faran cap mal, perquè els qui la conduiran sabran aprofitar l’experiència viscuda pels qui encara avui hi estem compromesos. Que tinguem un estiu ple de salut, i que la pau del repòs ens suggereixi nous camins per a textos que convidin a la lectura.

Editorial

L’estiu acaba de començar, i Sant Joan ens dóna el seu comiat pel que fa a aquest any escolar…

Hem tingut un curs ple d’ensurts i poques alegries: enduriment de la crisi, creixement de l’atur, tsunami al Japó, menyspreu del Tribunal Constitucional contra Catalunya, un no-sabem-què a Ascó… Però el trasllat al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona ha obert una finestra de llum a les nostres aules, des d’on deduïm una Catalunya millor --la del Noucentisme--, millor que la que tenim ara, encongida i poruga. Esperem, doncs, que aquesta Catalunya noucentista ens il·lumini i condueixi cap a una situació més equilibrada, i justa, en què els menys beneficiats no siguin, com ara, els responsables de combatre una altra crisi. 

Però, d’altra banda, l’any que ara tanquem ens ha regalat alguna cosa bona: celebrem, per exemple, que, des de la mudança del nostre CFA, és molt positiu el que s’ha produït a l’aula d’informàtica de Competic 1 i Competic 2, quant a l’ús de nous llenguatges per a la versió digital d’aquesta revista. Vam poder fer-ne un primer tast en la celebració de Sant Jordi, i sabem que es tracta d’un treball ben resolt, si tenim en compte la qualitat del recitat dels textos, i la correctíssima aplicació dels fragments musicals que els acompanyen.

I també, molt positivament, fem palès que, dins el currículum del nostre CFA, els nostres alumnes d’Accés a la Universitat han aprovat l’examen que els acredita per entrar a la catedral del saber… i que, igualment, els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà també han reeixit. I ho celebrem, és clar, i ens desitgem, tot seguit, les merescudes vacances que, per anar bé, haurien de ser ben bones. 

Foto: Visualpanic

EDITORIAL

Nadal s’acosta i ens apressem a fer els deures: revista escolar, valoració dels aprenentatges, festa de clausura del primer trimestre –amb el lliurament ja tradicional de la nostra revista-, i la necessària reflexió sobre la desconcertant situació econòmica, que colpeix sense compassió tots els àmbits de la nostra vida social, com també, és clar, el funcionament del nostre centre... Adonem-nos que aquesta serà la primera vegada que ens veiem obligats a demanar col·laboració econòmica als qui llegireu aquests textos amb què donem gruix a la nostra publicació: textos que, com mai no s’havia produït, conviden a reflexionar sobre la composició tan desestructurada del nostre món de cada dia.

 Però acabem el primer trimestre amb un bon propòsit: sabent que, de passada, res no ha d’aclaparar-nos a l’hora de projectar la nostra il·lusió en el fet d’aprendre,ni de ser més àgils en l’exercici d’expressar-nos àgilment en la nostra llengua, motiu pel qual ens agradaria que es recomponguessin les edicions dels premis Rafael Farré, segrestades, des de fa 4 anys, per l’”administració”. Demanarem als Reis, doncs, que es recordin dels qui tenim ganes de créixer en l’ensenyament continuat de les escoles com la nostra, i amb estímuls i engrescaments com ho han estat, per exemple, les edicions del susdit premi. 

Foto : Gertrud K.

Editorial

Fa més d’un mes que ens hem instal·lat a la nova seu de la nostra escola, dins el recinte de l’Escola Industrial. Ja no ens podrem queixar d’aire brut, ni de manca d’oxígen, ni d’absència de llum natural… Ja queda enrere aquella escalfor a les galtes amb què sovint vèiem sortir els alumnes de l’aula d’informàtica, mig marejats a causa d’una higiene molt deficient…, la que ens oferia, en fi, un semi-soterrani destinat a magatzem de cartró....

Alumnes i mestres, però, també -cal dir-ho bé- trobem a faltar aquell clima d’intercanvis i mescles en què es produïren tantes ensenyances (assessoraments…), i coneixences, i l’ambient segurament més personalitzant d’aquell bocí de l’Esquerra de l’Eixample.

El primer trimestre del curs 2010-2011, i malgrat el lapse dels vuit dies de trasllat, ha tingut un final feliç, amb més llum i aire net, i ens transmet una esperança de molt millor convivència amb la història, envoltats d’aquesta arquitectura que descriu una de les cares més amables del nostre país: la de l’ordre noucentista, que propicia, sense dubte, una millor comprensió de la nostra identitat de poble creatiu.

I ara que s’acosten els Reis, hauríem de proposar-nos un exercici de concentració a favor d’un dels estímuls més eficaços per a l’exercici d’ecriure: demanem que l’estrella d’orient il·lumini la ment dels qui s’hauran de responsabilitzar d’aquesta ensenyança d’adults que tots volem, més activa i participativa, i que ens recomponguin l’injustament manllevat “Premi Rafel Farré”, que tants textos ha fet escriure als nostres alumnes al llarg dels darrers quinze anys.

Que tinguem un bon Nadal!, i uns millors Reis, és clar !

Editorial

El CFA Palau de Mar, pioner en autoformació integrada, creix en la seva metodologia i persisteix en l’ús continuat que en fa, conscient de la complexitat de l’aprenentatge dels adults -lligats a responsabilitats familiars i professionals, etc.- Així, doncs, valorem positivament el nostre mètode, perquè és a través d’ell que els nostres alumnes s’adonen de la capacitat d’avançar tots sols,i amb seguretat, en l’acumulació de coneixements. I és en aquest sentit que definim el nostre perfil d’escola, indefectiblement completat per la il•lusió dels alumnes, el treball coordinat dels mestres amb el Consell de Centre, la recerca de propostes innovadores, la publicació de la revista escolar..., cosa que ens ha fet mereixedors d’un significatiu reconeixement: el premi “Baldiri Reixac”.

Amb tot, el nostre centre acaba l’any escolar amb un buit que entrevèiem: la seva no participació en el premi Rafael Farré –al qual hem estat sempre molt fidels- per no haver-se convocat encara. Serà una mancança a considerar, sobretot per l’agitació tan productiva que ha generat entre els nostres alumnes al llarg de les seves 12 darreres edicions.

Que sant Joan ens empari!