Catalunya no té mare.
Catalunya té madrastra.
Catalunya és la filla malvolguda,
és la filla menyspreada.
Perquè…, si Espanya és la mare…
Qui són els nostres germans?,
si pertot arreu d’Espanya
es murmura dels catalans?
Què som nosaltres?
Absoluts explotadors, egoistes?
Ens mireu amb menyspreu,
i ens dieu separatistes!
Separatistes! Per què?
Tenim gent d’Andalusia,
d’Extremadura, de Múrcia,
de les Illes,
de Castella, del País Basc,
de Navarra, de Galícia, d’Astúries,
d’Aragó, de Canàries,
del País Valencià, i més cultures entrants.
Som acollidors de mena,
però Catalunya porta dol,
perquè als anys quaranta i seixanta
ens deien:
“Hable usted en español”.
Si estem dintre Catalunya,
ningú no ens podrà privar,
ni amb totes les amenaces,
que parlem en Català.
Respectem les altres llengües,
però la nostra també,
que un poble sense llengua
es pot dir que no té res.
Un poble que canta
que balla, riu i plora,
gemega i treballa....
no sé pas quin delicte té!
Així és que…
regions de tota Espanya,
si sou els nostres germans,
no ens critiqueu…, com fins ara
heu fet sempre dels catalans.
Perquè Catalunya
és la nostra mare,
i no la volem abandonar.
I si per conservar
la nostra cultura i llengua,
separatistes ens hem de tornar…,
Visca Catalunya lliure,
perquè estimem el català!
Autor: Antoni Albà (1914-2003)
Foto: Bernatff
