La situació política actual, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya, em fa pensar en un partit de futbol en què, en el temps de descompte i amb el resultat ajustat, l’àrbitre xiula un córner. Tot són cops de colze, empentes, travetes i moviments ràpids i estratègics per posicionar-se millor a fi de poder tocar, encara que sigui de resquitlló, la pilota i aconseguir l’objectiu desitjat, el gol.
Els partits polítics, tots, enfoquen las diverses conteses electorals d’enguany carregats de targetes grogues, quan no de vermelles, perdonades per àrbitres complaents, cosa que els permet, desafortunadament per al ciutadà, continuar en el terreny de joc (polític).
L’ampli ventall de targes vermelles perdonades van des de la corrupció a l’estafa pura i dura, als delictes fiscals, al blanqueig de capitals, etc. Però enguany, i com a novetat, s’hi afegeix una nova manera de “lluitar” per l’electorat: la disputa per la hegemonia en el propi partit polític.
És a dir, enfoquem les eleccions de l’any 2015 immersos en el joc, cada vegada més brut, d’uns partits envers els seus oponents, alhora que afloren desavinences i trencaments entre els dirigents del mateix partit polític. L’espectacle és depriment, penós i angoixant, i demostra que l’ambició i l’egoisme personal prevalen damunt dels interessos del propi partit i, per descomptat, dels del ciutadà.
Quin 2015 ens espera!
El discurs dels dirigents dels partits polítics hegemònics en campanya es centra en propostes que presenten com innovadores i beneficioses per al ciutadà (l’elector), que en aquests moments pateix les mesures totalment contràries que ells mateixos han pres al llarg de la legislatura. Són propostes que difonen tan sols perquè siguin escampades als telenotícies i embolcallades en aplaudiments de la claca que els acompanya. Són promeses que no pensen pas complir i per a les quals ja tenen preparada l’excusa per no haver-ho fet, que esgrimiran en el moment oportú. Els hem donat ja massa temps. Massa oportunitats perquè demostrin que saben (o volen) fer la seva feina, és a dir, servir al ciutadà.
En aquests moments, en què el desànim planeja damunt l’electorat i que l’abstenció sembla estar servida, el ciutadà ha de dir prou, ha de fer-se sentir. Per tant...
Tots a votar!
El ciutadà, amb el seu vot té, aquest 2015, la possibilitat d’apartar del terreny de joc (polític) tots aquests jugadors carregats de targetes de tots colors, que embruten amb la seva sola presència l’essència de la democràcia. Tots sabem quins són els personatges que haurien de desaparèixer per sempre del panorama polític. No tinguem por.
La ciutadania ho té a la mà.
Tots a votar! No, a l’abstenció!
Autor: Albert Enrich
Foto 1:
Rama
Foto 2: Luis García (
Zaqarbal)
