L’estatut de Catalunya 2006

Durant els últims mesos, han corregut rius de tinta quant a la Carta Magna del nostre país.

Es parla del Tribunal Constitucional, de la seva composició, dels seus membres amb plaça ja vençuda, de la inconstitucionalitat de certs articles estatutaris, etc., etc. Però, entre tot plegat, hi trobo a faltar un aspecte clau.

Recentment, i com a conseqüència del traspàs de Jordi Solé Tura, han sigut publicades fotografies referents a la seva vida personal i política. Una d' aquestes fotos m'ha cridat molt l'atenció, és l'anomenada “Els pares de la Constitució”. N’observo la composició, i m’adono que hi ha una gran desigualtat en la representació de les forces polítiques. Hi ha dues persones d' esquerres i cinc de dretes, dos nacionalistes catalans, cap nacionalista basc, cap nacionalista gallec, i cinc nacionalistes espanyols. Destaca, en primer lloc, la figura d'un franquista, que em pregunto què fa dins del grup de redacció de la Constitució de la Democràcia. Tot això queda envoltat de soroll de sabres, com es va demostrar dos anys i dos mesos desprès, amb el cop d'Estat de Tejero, Armada, Milans del Bosch i la trama civilque no va a arribar a sortir a la llum.

Com que les lleis no són pas eternes, i tenint en compte tot el que precedeix aquest darrer pàragraf que ara escric, no seria qüestió d'actualitzar la Constitució Espanyola?

Han passat trenta-un anys i la realitat actual és prou diferent de la que teníem durant la transició… Ep!, i que els nous redactors conservin l'equilibri dreta-esquerra i nacionalistes perifèrics-nacionalistes espanyols, perquè, en el cas contrari, tornarà a sortir una llei coixa i esbiaixada.

Autor: Josep Lluís Miqueo (estudiant d'Informàtica Usuari II)

Rupit

Un dia, jo i el meu marit agafem el cotxe i anem a Rupit.

Rupit és un poble antic, rústic i acollidor, que fa gaudir, a qualsevol turista, de la tranquil·litat i l’harmonia dels grans i esplendorosos paisatges, de la muntanya, i del poble. El poble és petit, i, per tant, té pocs habitants, que viuen en les respectives cases de pagès, molt acostumats a una vida tranquil·la i sana.

Rupit té molt turisme per les activitats rurals que s’hi poden fer, les quals, generalmentsón: esport d’aventura, senderisme i passejos amb bicicleta. Per questa qüestió, també hi ha molts punts comercials. En el nucli urbà d’aquest preciós poble, hi trobem cases del segle XVI i XVII, de pedra, amb finestres de tipus gòtic, i alguns portals amb típiques inscripcions.

Rupit té, pels seus voltants, molts espais dels quals hem pogut gaudir en la tranquil·litat de la natura. Hem caminat molt, i hem vist moltes coses, i hem descobert nous paisatges, que ens han alegrat els ulls i el cor.

Tot i ser tan petit, Rupit disposa de molts recursos necessaris per a seguir endavant amb el seu turisme rural: el seu futur.

Autora: Ana Roman

“Enlluernat 2009"

Les pedres de la façana de l’Ajuntament, semblava que tenien vida, que sortirien volant, però, ràpidament, tornaven al seu lloc.La gentada que omplia la plaça feia sospitar que quelcom important havia de succeir; de sobte, la llum es va apagar i un espectacle d’imatges, colors i música va començar. Una cascada d’imatges que es movien al ritme de la música, i flors de colors i formes diverses, formaven conjunts situats als balcons, finestres, portes; tota la façana n’era plena. La gent estava ambaladida. Al canviar d’escenari, ens van traslladar a Istambul, on vam gaudir, de la seva catedral, Sta. Sofia, dels balls giratoris dels darvitxos, que giren i giren, cada cop més de pressa. Tot seguit, un paisatge ple d’arbres, muntanyes i rius cristal·lins, ens va omplir de tranquil·litat i quietud, després de tan moviment.


Com a cloenda de l’espectacle vam tenir focs d’artifici, plat fort de les nostres festes populars.

Aquesta va ser una de les moltes activitats per celebrar la festa de la Mercè 2009. Aquest espectacular acte es coneix pel nom d’”Enlluernat”.

Autora: Mª Teresa Galiana. (Estudiant d'Informàtica usuàri II i de Català llindar)