El Mur

Segurament que tothom ha sentit parlar del “Mur de Berlín”, i, fins i tot, molt possiblement, del que hi ha a Cisjordània per part d’Israel. Però molt probablement no haureu sentit parlar del “Mur de la Vergonya”, el que hi ha al Sahàra, que té una llargada de 2.720 Kms. Aquest mur és un conjunt de vuit murs defensius construïts pel Marroc.

Es tracta d’una zona militar amb búnquers i camps de mines que es va construir amb la fi de protegir el territori ocupat pel Marroc, amb la intenció d’evitar la tornada dels refugiats saharauis.

Cada 5 Kms. hi ha una companyia militar, i, cada 15, un radar d’informació. En total hi ha uns 160.00 soldats que comporten un cost aproximat d’un milió d’euros a “l’empobrit Marroc”. El territori ocupat constitueix la part més gran del Sahàra. La saharaui que viu en aquesta zona es troba població indefensa i sotmesa a contínues violacions dels drets humans, i, a més a més, sense cap possibilitat de comunicació amb l’exterior. El territori és inaccessible al turisme i la premsa i, sobretor, aïllat pel “Mur de la Vergonya”.

Això passa al segle XXI, amb la complicitat de l’ONU, i, sobretot, de França.

Aquest mur de 2.720 Kms. de llargada divideix el Sahàra en dues parts, enmig de la immensitat del desert. Es tracta de la construcció de major llargada feta per l’home en temps moderns, i només superada, al llarg de la història de la humanitat, per la Muralla Xinesa. Com a curiositat en l’anomenat Acord Tripartit signat a Madrid el 15 de Novembre de 1.975, es deia, en el sisè i últim apartat: Aquest document serà vàlid el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.

MAI NO VA SER PUBLICAT

Autor: Francisco Calabia
Fotografía: M. Angel Herrero

El "mercat setmanal" dels pobles

El mercat setmanal durant tot l’any. Acostuma a ser el mateix dia de la setmana, i rarament es produeixen canvis pel que fa a la seva ubicació.

Gairebé de matinada, se’ls sent arribar amb el soroll de les estructures fèrries per al muntatge de les parades i les veus de la seva gent. Aquest comerç ambulant comença a viure fent gala de la seva idiosincràsia, tan característica. 

Per a la gent de la regió, anar al mercat representa la possibilitat de trobar-hi articles que habitualment no els poden comprar a les petites botigues al seu abast, i, per aquest motiu, esperen, ansiosos, la seva arribada. 

Durant els mesos d’estiu, el mercat adquireix un protagonisme molt gran. Pels estrangers, desprèn una mena d'atracció, per la qual se senten delicadament transportats mentre dura el seu recorregut per diferents carrers i places.

Personalment, m’agrada molt anar al mercat, sobretot a primera hora del matí, quan res no l’ha desfigurat; sentir la seva força, olorar la seva flaire, observar les paradetes, els pagesos, la gent…, aquesta gent per a la qual el mercat representa el que veritablement és, i el valora com a tal, el respecta, l’engrandeix amb el seu comportament...

A les hores punta, hi veus desfilar personatges de tot tipus: mainada amb cotxets, gent gran, persones disminuïdes —lligades obligatòriament a la seva cadira de rodes—, i fins i tot gossos, que resulten francament incòmodes i és increïble que el seus amos no els protegeixin d’aquest tràngol. 

Quan el nombre de visitants sobrepassa l’espai de què es disposa per poder gaudir dels artícles exposats, i el trànsit entre la seva gent es converteix en un estat aclaparador, és millor deixar passar l’estona, per tal d’aconseguir viure novament la seva veritable imatge, més autèntica, una mica més tard. 

Crec que els mercats aporten, als pobles, un encant especial, i que compten amb addictes seguidors arreu on s’instal·lin.

Autor: Mercè Fontanals

Foto: Javier Martin Espartosa