La por davant d'un full en blanc

La por davant d'un full en blanc

Què em passa cada cop que vull fer una redacció? En primer lloc, em passo un munt de dies donant voltes al tema sobre el qual vull escriure; és més, a vegades he arribat a somiar sobre el tema en qüestió. En segon lloc, quan ja crec que tinc decidit el tema, intento començar a escriure, i, de cop i volta, no em surt res interessant. És com si la meva ment és quedés en blanc. És curiós, si tenim en compte que sóc una persona que no té problemes per parlar. De fet, diria que més aviat puc arribar a esgotar el “personal” amb els “rotllos” que dic quan he d’explicar alguna anècdota. I, en tercer lloc, quan algú em diu que expliqui alguna d’aquestes anècdotes, penso que té raó. Però, quan vull escriure els “rotllos” dels quals puc parlar sense cap tipus de problemes, això no funciona.

Tot em fa pensar que només existeix una forma de vèncer aquesta “por”, i això consisteix a obligar-me a mi mateixa a escriure més sovint, encara que només arribi a escriure un parell de línies. Potser així seré capaç, algun dia, d’arribar a fer una redacció de la qual pugui estar contenta. 

Per tant, he decidit posar fil a l’agulla i intentar, cada dia, escriure sobre alguna cosa.

Autor: Montse Pérez

Foto: Visentico
Musica: Kevin MacLeod
Veu: Carme Ayuso

Paella a la marinera

Ingredients per a 4 persones:

• oli d’oliva,
• mig pebrot verd, i mig pebrot vermell a tiretes,
• grans d’all 
• 1 ceba mitjana, 
• gambes, escamarlans i calamars petits: quatre peces per persona, 
• arròs: dos grapats per persona i dos per paella 
• peix de roca per al brou (netejar el peix i ficar-ho a l’olla amb aigua molt calenta a foc ben fort) sal.

Instruccions.

• Escalfa una mica d’oli en una paella.
• Quan l’oli estigui calent, tira-hi les tires dels dos pebrots: el verd i el vermell.
• Quan els pebrots estiguin fregits, treu-los de la paella. Seguidament, afegeix, a l’oli ben calent, els alls i la ceba ben picada, fins que quedi daurada.
• A continuació, fregeix les gambes, els escamarlans i els calamars, tallats a rodanxes. 
• Quan estiguin fregits els calamars, les gambes i els escamarlans, afegeix-hi l’arròs i remena-ho tot bé. Posa-hi sal al gust.
• Després, afegeix-hi el brou de peix ben calent fins que cobreixi tot l’arròs. 
• Cou l’arròs a foc intens durant uns vint minuts, vigilant que no es quedi sense suc. Per això has de tenir el brou sempre ben calent i a punt. 
• Passats els vint minuts tasta l’arròs, i, si està a punt (tant de sal com de cuit), fica la paella al forn durant tres o quatre minuts perquè es dauri l’arròs. Treu-lo del forn i deixa’l reposar uns minuts abans de servir.

Autor: Juan José Garcia
Foto: mj*laflaca

Les paraules

Voldria escriure per buidar tot el meu ser amb les paraules.

Voldria volar per poder escampar-les per l’espai.

Voldria nedar per tornar a recollir-les,

amb les mans, poc a poc, mentre caiguessin.

Tot el que és dins no pot sortir,

 és massa el que omple l’esperit;

 buidar-lo, per tornar-lo a omplir és el que vull,

 i omplir-lo, per donar-ho tot a qui ho sentís.

 Les paraules lluiten per sortir, vives,

 el silenci les ofega, però són tan fortes... 

Arrosseguen els pensaments i es llancen!

Són immenses, infinites...

Ningú mai no podrà aturar-les.

 És la llengua el que ens fa créixer.

 

Autor: Francisco Calabia
Foto: Emborg