Mirava el mar, i veia
les onades que es movien imparables.
Mirava el mar, i veia
un fons meravellós il·luminat.
Mirava el mar i no m'ho creia.
Mirava el camp, i veia
el tros, treballat amb les mans.
Mirava el camp i veia
l'esforç de l'home entresuat.
Mirava el camp i no m'ho creia.
Mirava els arbres, i veia
les branques al vent onejant.
Mirava els arbres, i veia
com un estol, l'aire renovat.
Mirava els arbres, i no m'ho creia.
Em miro a mi, i veig
un cor, dins meu, que batega esvalotat.
Em miro a mi, i veig
un pensament angoixat i pertorbat.
Em miro a mi, i no m'ho crec.
La vida ens mostra moltes coses,
i no totes són realitat.
L'amor ens fa créixer i veure el món...,
com si anés disfressat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada