Vespreja i la llum
s’escaira plana avall.
Res es retalla
Res es retalla
en la carena
blavosa de nit
i, esvaïda la mirada
en miratge d’eclipsi,
per al nin que plora,
cançó d’amor
per a qui se’n dol,
cançó enfadosa
pel qui badalla,
cançó de joia
pel qui gaudeix
cançó nocturna,
per a qui s’adorm.
La llum descansa i,
per a aquell qui vetlla,
tot és remor.
Si afines l’oïda
Si afines l’oïda
la terra canta
l’antic oratori
per qui no té son,
ressonen els misteris,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada