Un terratrèmol i, posteriorment, un tsunami van arrasar la regió nord del Japó (Costa del Pacífic), el dia 11/03/11, i van deixar, com a resultat, mort i desolació. En dies posteriors, les rèpliques del terratrèmol s'anaven succeïnt a menor escala.
A causa del tall de submi-nistrament elèctric, la central nuclear de Fukushima, que es troba en aquesta zona, va tenir greus problemes en la refri-geració dels seus reactors, que, malgrat els esforços dels tècnics per refredar-los, no van poder evitar que els nuclis es fon-guessin i que s'escampés, sense control, la massa radioactiva.
La indústria nuclear tracta de minimitzar els riscos. La in-formació que es rep és molt fragmentada, i volen evitar la comparació amb l'accident nuclear de Txernòbil, l'any 1986.
No ho diuen, però Europa s'ha obert al diàleg. La Xina exigeix informació, ja que té vint-i-vuit reactors en construcció; Ale-manya es planteja clausurar les centrals en deu anys, i França es pregunta quanta vida útil tenen les centrals franceses.
Fukushima va ser inaugurada l'any 1971, i, recentment, en va ser prorrogada l’ activitat.
La població de la zona, després de l'accident, va estar exposada a uns nivells de radioactivitat molt elevats. Els mitjans de comunicació informaven que les dosis eren mil vegades superiors a les permeses, tot i saber que d'innòcues no n'hi ha.
Els efectes de la radiació pro-longada en la població es coneixeran a llarg termini, amb un notable augment d'alteracions hormonals i malalties de càncer.
Es dóna la trista paradoxa, segons els economistes, que les conseqüències econòmiques, a la regió afectada, representen solament el 4% del PIB japonès.
¿Com es pot mesurar el preu amb què l'energia nuclear ens farà pagar el mal que ella projecta incessantment sobre els éssers vius?
Autora: Carmen Navarro
Foto: Abode of Chaos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada