dilluns, 22 d’abril del 2013

Editorial

Tal com ha estat al llarg dels darrers anys, cloem el curs 2011-2012 amb l’edició i presentació de la nostra revista escolar, portaveu d’inquietuds, opinions, fantasies i memòria dels estudiants del CFA Palau de Mar, que han sabut veure, en l’elaboració dels seus articles, un estímul i un suport eficaços per al manteniment i millora de la seva capacitat expressiva quant al domini de la paraula escrita en català. Una revista escolar al Principat de Catalunya, a la Catalunya del Nord, al país Valencià, a la Franja, a l’Alguer i a les Illes Balears, no sol aparèixer com a caprici intel·lectual de cap mestre ni de cap estudiant, ni tampoc com a complement per a un millor currículum de cap escola, sinó per a la normalització de la llengua natural del territori en qüestió, és a dir com a eina per al redreçament del català, fràgil i minoritzat encara, i, per tant, vulnerable a tots els atacs que li propinen el centralisme espanyol, francès i italià. Hem dut la nostra publicació a bon port, on queda fortament atracada, i segura, i ens sentim satisfets en aquest sentit, tot confiant que els canvis del nou any escolar no li faran cap mal, perquè els qui la conduiran sabran aprofitar l’experiència viscuda pels qui encara avui hi estem compromesos. Que tinguem un estiu ple de salut, i que la pau del repòs ens suggereixi nous camins per a textos que convidin a la lectura.


dilluns, 3 de desembre del 2012

Una trobada bonica


Cada dimarts, des de fa deu anys, les meves amigues i jo ens reunim en una cafeteria per parlar de coses nostres… Ens vam conèixer jugant al “bridge”…. Un dia vam decidir que podia ser bonic reunir-nos, un cop per setmana, una estona, per prendre un cafè i parlar de les nostres inquietuds.

Totes som, més o menys, de la mateixa edat, però, alhora, molt diferents l’una de l’altra, i, és clar, les nostres opinions també són diferents: unes parlen dels seus néts, d’altres de política, d’altres de com ens ho passem de bé a la classe de català…En fi, totes parlem d’alguna cosa que ens ha passat al llarg de la setmana. De vegades expliquem notícies bones, d’altres no tant, però sempre trobem, entre totes, una paraula o un somriure que ens pugui alleujar si una de nosaltres té un petit problema. Cadascuna té el seu propi caràcter, per això la reunió és força divertida i, a vegades, com que totes volem parlar alhora, el so de la conversa puja de to, i la nostra taula sembla més un guirigall que no pas una taula de dones educades prenent un cafè tranquil·lament

De totes maneres, jo desitjo que arribi “dimarts” per acudir a la “meva trobada bonica”.



Autor: Montse Perez
Foto: Jonh  Keogh
Musica kevin MaLeod

dilluns, 26 de novembre del 2012

Paella a la marinera


Ingredients per a 4 persones:

  • oli d’oliva,
  • mig pebrot verd, i mig pebrot vermell a tiretes,
  • grans d’all 
  • 1 ceba mitjana, 
  • gambes, escamarlans i calamars petits: quatre peces per persona, 
  • arròs: dos grapats per persona i dos per paella 
  • peix de roca per al brou (netejar el peix i ficar-ho a l’olla amb aigua molt calenta a foc ben fort) sal.

Instruccions.
  • Escalfa una mica d’oli en una paella.
  • Quan l’oli estigui calent, tira-hi les tires dels dos pebrots: el verd i el vermell.
  • Quan els pebrots estiguin fregits, treu-los de la paella. Seguidament, afegeix, a l’oli ben calent, els alls i la ceba ben picada, fins que quedi daurada.
  • A continuació, fregeix les gambes, els escamarlans i els calamars, tallats a rodanxes. 
  • Quan estiguin fregits els calamars, les gambes i els escamarlans, afegeix-hi l’arròs i remena-ho tot bé. Posa-hi sal al gust.
  • Després, afegeix-hi el brou de peix ben calent fins que cobreixi tot l’arròs. 
  • Cou l’arròs a foc intens durant uns vint minuts, vigilant que no es quedi sense suc. Per això has de tenir el brou sempre ben calent i a punt. 
  • Passats els vint minuts tasta l’arròs, i, si està a punt (tant de sal com de cuit), fica la paella al forn durant tres o quatre minuts perquè es dauri l’arròs. Treu-lo del forn i deixa’l reposar uns minuts abans de servir.
Autor: Juan José Garcia
Foto: mj*laflaca

Panadons

Ingredients per a 4 persones

1 kg d’espinacs frescos

200 g de farina

1 sobre de llevat (royal)

1 grapat de panses

Aigua 

Oli

Sal

1 rovell d’ou per a pintar



Instruccions

  • Escalda els espinacs amb aigua bullint i sal.
  • Posa la farina, una mica de sal i el llevat en un bol.
  • Remena-ho tot amb una cullera.
  • Després, pasta la massa sobre el marbre empolvorat amb farina
  • Fes 6 boles i aplana cada bola fins que quedi una massa fina
  • Estira cada bola amb el corró i posa-hi una mica d’espinacs, panses i un rajolí d’oli.
  • Tanca el panadó en forma de mitja lluna lligant bé les vores.
  • Les pots untar amb el rovell d’ou aplicat amb un pinzell.
  • Cou els panadons al forn, entre 180 i200 graus durant uns 20 minuts, fins que siguin daurats.
Són molt bons. Semblen crestes.
  Autora: Pilar Tella
  Foto: eddy milfort
                                     

Girona, temps de flors

És durant la segona setmana del mes de maig que, a Girona, es produeix l'esdeveniment més important de la primavera: l'exposició floral coneguda com a "Girona, temps de flors". Arreu de la ciutat es troben muntatges artístics i decoratius fets amb flors que l'omplen de perfum i color, que ofereixen un gran plaer als sentits dels visitants.Hi col·labora tothom: escoles, dissenyadors, arquitectes, empreses i particulars. Aquest any hi han instal·lat, com a novetat, uns trenets que porten a visitar altres indrets de Girona, espais que no participen del certamen de les flors, però que són molt bonics de veure, i hi ha hagut atraccions de fira al passeig de la Copa.L'Ajuntament, d’altra banda, ha ampliat l'oferta i ha creat un festival de música que s'ha anomenat "Girona a Capella Festival", el primer d'aquest tipus que se celebra a Espanya. També s'ha fet, a la Casa de la Cultura, una exposició de fotografies d’ Steve McCurry, autor que té publicades algunes de les seves obres en la revista Nathional Geographic. 

Tot plegat em produeix el desig de fer tot el que calgui per tornar-hi l'any vinent.


Text: 
Foto: Ceshe 

dilluns, 19 de novembre del 2012

Bacallà amb ous remenats

Ingredients per a 4 persones
  • quatre trossos de morro de bacallà
  • una mica de farina per a enfarinar el bacallà
  • pa ratllat, el suficient per posar pel damunt del bacallà
  • oli just per fregir el bacallà
  • un ou o dos
  • un o dos grans d’all
  • un grapat de panses
  • una mica de julivert

Instruccions 
  • Primer posa una paella amb oli al foc.
  • Quan estigui calent, fregeix-hi els trossos de bacallà enfarinats. 
  • Tot seguit, posa’ls dins d’una safata.
  • A continuació, tira-hi una mica de pa rallat. 
  • Seguidament, fregeix l’all trinxat, el julivert, les panses i l’ou batut. 
  • Finalment, aboca tot aquest revoltim damunt del bacallà que tenies reservat a la safata. 
 És boníssim i facilíssim!


Autora: Antònia Díaz
Foto: juantiagues

Jubilat Júnior

Tinc setanta anys, però em sento jove, com molts de la meva edat. Estic jubilat des de fa quasi un any, després de 48 anys de treballar sempre a la mateixa empresa. Al finalitzar la meva vida laboral, em vaig sentir com un jubilat, però júnior, ja que no tenia cap experiència pel que feia al meu nou estat. Em trobava en una situació per la qual molta gent ha passat, passa o haurà de passar. Vaig sol·licitar, als amics que feia temps que ja s’ havien jubilat, que m’informessin de com organitzar-me a partir d’aquell moment.

L’edat de jubilació és molt variable. Alguns es jubilen abans dels cinquanta anys, i d’altres ho fan entre els seixanta i seixanta-cinc. I uns altres, pocs..., ho fan més tard, o, de vegades, no ho fan. 

Quan un finalitza una carrera superior, inicia una etapa laboral com a júnior, i quan ja té experiència, passa a sènior. L’edat en què s’arriba a sènior és variable. També ho és en el món esportiu amateur, ja que ho són els futbolistes a partir dels trenta anys, i hi ha vàries categories de tennistes sènior, de més de 40, 50, 60 ó 70 anys.

Els amics que vaig consultar, tant els mes joves com els mes grans, em van indicar que un jubilat havia de sentir-se útil i estar ocupat. Procuro ser útil a la meva família: dono classes de repàs als meus néts, estudiants de primària, ESO i batxillerat, i ajudo al manteniment de la casa i del seu jardí. També segueixo jugant a tennis, i he après nous esports, com pàdel, golf, etc. Vaig sovint al teatre, o al cinema, amb la meva muller, cosa que ens enriqueix culturalment. Disposo de connexió a internet, que em permet utilitzar xarxes socials i rebre i enviar missatges, i procuro fer nous amics ( si algú vol ésser amic meu, que prengui nota de la meva adreça electrònica: jpmagg@gmail.com). Internet em permet també llegir diaris, revistes i enciclopèdies, baixar-me música, cinema, teatre, etc. Utilitzo un ebook, en el qual puc guardar fins a 3.000 llibres, cosa que em permet llegir-los a on vulgui, fins i tot amb tota llum del dia... El fet de poder engrandir la mida de les lletres, em permet llegir sense haver d’utilitzar ulleres. 

Altres activitats que he iniciat es refereixen a matèries no estudiades de jove, com català i solfeig. De segur que en sortiran d’altres. Això em mantindrà ocupat i no m’avorriré, ans al contrari, aprofitaré bé el temps, que ara en tinc molt. 

Pel que fa al català, llengua que he parlat i llegit habitualment durant tota la meva vida, he començat a aprendre’n les regles d’ortografia i de sintaxi, per saber escriure’l bé. Ho faig en un centre de formació d’adults, i tinc un molt bon professor, que, juntament amb els companys de classe, m’ajuda molt, i fa que trobi molt gratificant aquesta formació. Malauradament, aquest mestre ens deixarà al finalitzar aquest curs, ja que li arriba també l’hora de la jubilació. Crec que serà també un molt bon jubilat júnior, com jo.


Ja que jo necessitaré encara moltes més classes de català, par arribar a poder-lo escriure i expressar-m’hi correctament, trobaré a faltar molt la seva docència, en particular el seu “bravo” quan ho fèiem bé. 

A mesura que el temps vagi passant, penso anar-lo gaudint amb l’esperit d’un jubilat júnior, dintre d’un estat d’alegria, o de jubileu, sempre obert a descobrir i desenvolupar alguna nova activitat.

Autor: Joan Puig
Fotografia 1:   Jules Holleboom
Fotografia 2:   Leonrw

Enllaços

Seguidors