Records de la II Guerra Mundial

Fa uns dies, miràvem fotos amb la meva néta. En vaig veure una de quan jo tenia 14 anys. En aquells temps, vivia amb els meus pares a França. Era tot just després de la II Guerra Mundial. A la foto, hi ha una nena, Francette. Era rossa, amb uns ulls blaus molt clars; tot i ser joveneta, ja havia passat per uns moments molt cruels i tristos. Francette era, segons les explicacions que ens va donar la directora de l' escola, una nena adoptada.

Era molt callada, molt discreta, i es comportava com si volgués passar desapercebuda. Els seus pares eran jueus, de Polònia. Van marxar del seu país poc temps abans que hi arribessin els alemanys. Varen començar una nova vida a França, on ella va néixer. Li van posar el nom de Francette en agraïment al país que els va acollir Però la felicitat d' aquesta família no va durar gaire: els alemanys van ocupar França, i els van arrestar. El pare va ser separat de la dona i la filla. Aquestes dues últimes van ser internades i, mès tard, transportades en un tren de càrrega cap a Alemanya, per acabar, com "milions“ d'altres, en un camp d' extermini. Però en un moment que el tren estava aturat als afores d' un poble (perquè hi havia una avaria), la mare va llançar la nena, un bebé de mesos, per una obertura del vagó.

Un ferroviari francès la va veure caure; la va agafar, i va poder amagar-la, posant en perill la seva vida. Va poder, amb l'ajuda dels companys de treball, portar-la a casa seva. Tots dos van tenir molta sort. Dins dels bolquers del bebé, el ferroviari va trobar un paper amb el nom de la nena, i unes dades sobre els seus pares, cosa que va fer possible reconstruir la curta vida de Francette, fins que no va ser recollida pel ferroviari. No he sabut mai més res d' ella.


Autora: Delfina Tomàs (Estudiant d'Anglès funcional i de GES)

Delfina Tom