L'olfacte

No fa gaire temps vàrem fer un treball que parlava de la importància que té el sentit de l’olfacte i de la poca rellevància que li donem.

La cultura occidental ens va inculcar que sense la vista no podem entendre l’arquitectura, l’art, els paisatges, etc., i és evident que això és veritat. No es pot apreciar un monument, o una pintura, ni tan sols un paisatge, si no els veiem. Però aquest sentit és limitat…

La vista ens dóna la imatge de qualsevol cosa i lloc, i és indiscutible la importància que té el fet en qüestió, però el sentit de l’olfacte va més enllà, i ens pot transportar a llocs i moments que la vista no abasta.

Si analitzem un paisatge amb la vista, el gaudirem i el veurem tal com és, però, amb el temps, aquest paisatge variarà i, potser, més tard, no el recordarem. Tanmateix, aquest paisatge, segons el nostre olfacte, no canviarà amb el pas del temps, perquè l’olor ens farà veure’l tal com era. El mateix succeeix quan passem per un lloc i, de sobte, ens ve una olor familiar que ens trasllada a un moment precís de la nostra vida, al qual no ens podem traslladar només amb la vista.

Tot i que estic d’acord amb l’associació del sentit de l’olfacte amb records concrets de la vida de cadascú, i els avantatges que ens dóna la vista, penso que, per tenir una visó més completa i una vida més plena, és necessari utilitzar els recursos dels quals disposem amb els cinc sentits.

Autora: Cristina Martín (Estudiant de Preparació de proves d'accés per a majors de 25 anys)