Va ser al setembre del 2010, quan, havent assolit el nivell B de català, i no tenint possibilitat de continuació, en Jordi em va animar a matricular-me a majors de 45 anys per fer l’examen d’ingrés a la Universitat.
La meva primera resposta va ser no. Però, després vaig anar madurant la idea i vaig decidir que per tractar-se només de tres assignatures, potser ho podria intentar; també continuaria assistint a les classes de català, faria un reciclatge de castellà pel que fa a la sintaxi, i el comentari de text m’ajudaria a desenvolupar l’escriptura
Així, doncs, em vaig matricular al curs de majors de 45 anys, i a Competic 1. I, malgrat que ha estat una mica dur, ja que tenim 9 néts petits, i, a l’hivern, quan un no està malalt, ho està l’altre, i els tenim a casa. Val a dir que ara ja som a les acaballes del curs, i que estic molt contenta, perquè, si m’ac-cepten a la Universitat, podré fer, sense presses, quelcom que de jove, per les circumstàncies dels fills i el treball, no vaig poder fer, i, a més, haig de dir que, gràcies al Joan i a la seva paciència, també he pogut arribar a fer vídeos amb música i fotos dels nens.
Resumint: gràcies Fina, per les teves classes, quasi particulars, gràcies Jordi, pels teus ànims quan em deprimia… Gràcies Josep, per la teva generositat, i gràcies Joan, que ens has ajudat en el difícil camí de la informàtica. I, també, gràcies a la resta dels professors, perquè en aquest primer any de canvi, us heu esforçat al màxim perquè tot rutllés.
Companys, si teniu l’estudi com a assignatura pendent, no dubteu a posar fil a l’agulla, i estudieu, que és una manera de treure les teranyines de la ment. I el contacte amb la joventut és la millor manera de rejovenir-nos! Molt bon estiu, i fins el proper curs; si Déu vol
Autora: Manuela Gibert
Foto 1: Gigi 62
Foto 2: Juergen Kurlvink
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada