Fendeix l’horitzó
la nua paraula que el crea.
Flexible, ferma, fa i refà,
capgira boirines
en donar-hi forma,
enceta la joia, joc de crear.
Vers rere vers,
brota el poema
a mesura que s’escriu,
lletra rere lletra,
sorgeix la paraula
i esclata el vers.
Cerca el cant
la vida que hi crema
i malda per brollar,
desborda el goig de dir
i s’ inscriu,
mentre es dibuixa
nítid, negre sobre blanc.
Passeja el vaixell parsimoniós
damunt la ratlla de l’horitzó.
Passeja i, encelat, brama.
Vespertines d’Hivern
Autora: magdA Bosch
Foto: JFabra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada