Rivert, on és el meu fill

Fa deu anys vam anar amb el meu fill i la meva jove a veure una casa que s’havien comprat en un poble de Lleida, al Pallars Jussà, que està entre Tremp i Pobla de Segur. Per arribar-hi s’ha de passar per Salàs de Pallars i, a vuit quilòmetres, es troba el poble de Rivert, que sembla un poblet del pessebre perquè és molt petit però molt bonic.

Jo per aquella part de Lleida no hi havia anat gaire, però al meu fill, que li agradava molt la muntanya, li encantava. Mireu si l’hi agrada-va, que les seves cendres estan enterrades allà a dalt de la muntanya, sota una alzina.

 Des de la seva casa a l’alzina hi ha una hora caminant; és un lloc fantàstic, des d’on es divisa tota la vall i al fons es veu el pantà de Sant Antoni que és molt gran; a l’estiu la família anem a banyar-nos-hi i agafar les piragües que hi ha allà. Es pot fer un recorregut preciós.

Jo crec que aquest poble el tindré sempre present perquè tinc el meu fill allà dalt, i com diu la meva néta, o sigui, la seva filleta:

—Tranquil·la, iaia, que el “papi” vigila tots els poblets que hi ha al voltant de Rivert.

Autora: Margarita Gimeno
Foto 1: Gustau Erill i Pinyot
Foto 2: Gustau Erill i Pinyot
Foto 3: Gustau Erill i Pinyot