El meu avi

El meu avi era un ésser humà fantàstic.

Va néixer a Guissona, un poble encisador que es troba a la comarca de la Segarra. El meu Avi tenia una "casa pairal" totalment rodejada de camp amb molts arbres ametllers que donaven una ametlla boníssima, i jo recordo que quan era petita i visitava l’avi amb els meus pares, sempre corria al camp per agafar totes les ametlles que podia per fer-me’n un gran àpat.


M’agrada molt continuar parlant del meu avi.

Quan l’avi Ramon tenia 23 anys, no tenia cap "casa pairal", vivia en el poble de Guissona amb els seus pares, on havia passat la seva infantesa. Aleshores, havent acabat els estudis, va decidir, amb molta il·lusió, anar-se’n cap a Barcelona per fer realitat el seu somni: “Llogar al carrer Banys Nous una petita botiga per vendre botons".

El meu avi va tenir molt d’èxit, perquè en aquella època no hi havia "pret-à-porter", i les senyores no compraven vestits, els feien les modistes, i les modistes anaven a comprar els botons a cal meu avi.

Després d’uns quants anys, l’avi Ramon va canviar la botiga del carrer Banys Nous per una altra a la Rambla Catalunya. El repte va ser impressionant, però va continuar tenint un gran èxit, i va ser llavors quan va la comprar la "casa pairal" de Guissona.

L’avi Ramón era feliç, es va casar amb la meva àvia i va tenir 4 filles, força trempades.

Va morir als 78 anys, després d’una vida plena.

Autor:  Mada Soler
Foto 1:  Masia Vilalta

Foto 2:  Javier Cuchi