Érem a punt de sortir, teníem les motxilles preparades, i els entrepans, la bota de vi, i, fins i tot, un termo ple de cafè ben calentó. Anàvem a passar el dia al Montseny, però, de sobte, ens vam adonar que el cel es posava molt negre, i que s'acostava una gran tempesta. En pocs minuts, es posà a ploure, tant, i feia un vent tan fort, que vàrem haver de canviar els plans i resignar-nos a quedar-nos a casa davant la tele, amb un bol de crispetes sobre les cames.
Autora: Mari Carmen Gilabert
Hola Mari Carmen:
ResponEliminal'opció de quedar-se a casa veint la televisió i mengant "crispetes" degut al mal temps, va ser bona.
El més important va ser que l'opció presa fos de comú acord.