dilluns, 8 de febrer del 2016

El meu poble adoptiu


Quan era petit, recordo que molts dels meus amics, en arribar l’estiu marxaven al poble dels seus avis, pares o altres familiars. En el meu cas no tenia poble on anar, doncs tant la família del meu pare com la de la meva mare eren tots de Barcelona. 


Van passar els anys i un dia per qüestions de feina vaig desplaçar-me un temps a Tortosa. Des d’allà, i com que sempre havia tingut atracció pel mar, vaig voler conèixer la costa del sud de la província de Tarragona.


Va ser en aquella època que vaig descobrir un petit poble pescador, que tenia un encant que no tenien els altres i que t’obligava a tornar-hi; un poble anomenat pels autòctons com La Cala.



Des d’aleshores, per la meva vida han passat molts fets, persones, pobles, ciutats, vacances, viatges arreu del món... però durant aquests més de quaranta-cinc anys, mai no he deixat d’anar-hi: 
  •  de solter, quan hi passava a prop em detenia a visitar-lo, 
  •  de nuvis, amb la meva xicota, hi anàvem a pescar, 
  • de casats, hi anàvem de vacances, 
  • de pares, hi anàvem de càmping, 
  •  després, vam llogar una plan-teta baixa per passar-hi els caps de setmana i les vacances. 
Al final vam decidir comprar-nos un apartament per anar-hi sovint. Així he pogut gaudir cada any del mar, de les caletes amagades i dels amics, i ara tan jo com els meus fills ja tenim el nostre poble, el nostre poble adoptiu: La Cala.


Autor:  Joaquím Pons
Imatges: Aportades per l'autor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços

Seguidors