El proppassat 1 de maig, una amiga va celebrar els seus vuitanta anys. Va arribar al món el dia 1 de maig de l'any 1932, i, amb gran joia, el seu aniversari s'ha celebrat en família, i entre amics. Ella va començar la festa donant gràcies a Déu pels seus anys viscuts en plenitud, amb les seves penes i alegries. L'Eucaristia fou molt viscuda, i, després, vàrem continuar la celebració amb un bon dinar, joia i germanor.
Quan vaig arribar a casa, tot plegat em va fer pensar, i en vaig fer el meu raonament: si vols ser feliç, fes feliç algú. Si vols rebre, dóna una mica de tu.
La Teresa és una persona forta i capaç de dir, somrient, i amb llàgrimes als ulls, que està bé. No ha tingut la vida fàcil, ja que va quedar viuda, i, no fa gaire, el Ramon, el seu únic germà, al qual estava molt unida, se’n va anar. Però, com que estima molt, no es troba mai sola.
La vida és per donar-la, per gastar-la, per regalar-la, per compartir-la amb els altres...
A tu, Teresa, t'escau molt la frase que va dir Pere Arrupe: “No em resigno que, quan jo no hi sigui, segueixi el món com si jo no hagués viscut.”
La vida val, només, quan s'entrega als altres.
Gràcies, Teresa, per la teva amistat.
Foto: Seyed Mostafa Zamani
Música: Kevin Macleod
Voz: Dolores Belanche
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada