Al preguntar-los què els passava, em digueren:
"Et sembla poc la derrota del Barça?"
Em va sorprendre la seva angoixa. Però el que em va sorprendre més va ser arribar al mercat i trobar-hi el Xavier, el meu peixater, que també estava molt seriós --ell, que és tan simpàtic--. Em va estranyar i també li vaig preguntar si li passava res.
Em contestà igual que els veïns:
“Et sembla poc la derrota del Barça?"
Em pregunto com pot ser que un fet tan intranscendent afecti tant la meva gent. A mi també m'hauria agradat que guanyés el Barça, però no m’angoixa si no és així.
Autora: Roser Urgellés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada