dimarts, 4 de febrer del 2014

El nostre viatge a Itàlia




El passat dia 6 de febrer vam marxar cap a Itàlia a buscar la nostra filla que estava estudiant un trimestre a la Universitat de Rimini. Aprofitant el llarg viatge fins al destí, vam fer un recorregut per algunes ciutats del nord d´Itàlia que no coneixíem, tals como Torino, Novara, Monza, Brescia, Vicenza, Ferrara i vam tornar a visitar altre cop Milano i Ravenna. El temps era molt fred i vam trobar una forta nevada quan sortíem de Monza. Afortunadament no vam tenir problemes de mobilitat i no va ser necessari posar las cadenes que portem sempre al cotxe, i que mai no sabem com es col.loquen.

Com que al meu marit li agrada veure museus, esglésies i restes romanes, ens vam fer un tip d´anar amunt i avall mirant tot el que vam poder de les ciutats visitades. A pesar del cansament, el que vam veure va ser força interessant. Itàlia es un país molt maco i divers. Finalment vam arribar a Rimini el dia 14 a la tarda, on vam romandre fins al diumenge 17 que vam retornar cap a casa. El cotxe anava carregat fins al sostre. Semblàvem quasi com els marroquins que veiem a l'estiu, que porten la casa a sobre.


El viatge es va realitzar sense incidències i vam arriba a casa cap a les 9 del vespre, després d´un recorregut per les autopistes italianes, franceses i catalana, de gairebé 1.250 km. Aquesta ha estat la sisena vegada que hem anat a terres italianes. Ja he dit abans que el meu marit és un enamorat de les "pedres" i com que n'hi a per tot arreu, no m'estranyaria que hi tornéssim aviat. Crec que vol anar a Sicilia, però com que és una illa molt gran i té moltes coses per visitar, es reserva l'opció de fer-ho en dues o mes vegades, ja que li han parlat molt d'aquesta illa.


Autora: Margarita Albericio

La creació artística

http://www.flickr.com/photos/carlosreusser/6833952127/in/photostream/
Jo penso que l'ésser humà des dels seus inicis ha estat envoltat de bellesa i sensibilitat, ja que és en si mateix una creació molt sensible, complicada i bella.


Tot el que les persones fem, ho fem diferent als altres éssers vius de la terra: tenim la capacitat d’imaginar i fer coses que s’escapen de la realitat. Som creadors i somiadors.

La meva humil opinió és que tota persona té un esperit, que és bell, pur, innocent, i que fa que ens moguem cap a un instint que és bo per naturalesa i ens impulsa a fer coses que ens agraden

Per tant, podem dir que l'ésser humà necessita expressar la seva sensibilitat envers tot allò que l’envolta. Tenim la inquietud d’expressar tot el que som d’una manera bonica i d’aquí sorgeix l’art...

La sensibilitat espiritual no només l’expressem en temes religiosos, sinó que està present en la nostra vida d’una manera constant. Per exemple, les ceràmiques primitives, tot i que són objectes bàsics i útils, han estat creats amb un gust i una decoració única i inexplicable per a la època. De fet, la història de la humanitat no es pot entendre sense totes les obres d’art dels diferents gèneres i estils que s’han fet al llarg dels temps.

Però, sens dubte, l’obra més gran de la humanitat és el mateix ésser humà, una creació única i inexplicable, on tots els adjectius s’entrellacen i formen el començament de tot.

http://www.flickr.com/photos/jfabra/2150120698/in/photostream/


Autora: Laura Pons
Foto: Carlos Reusser
Foto: J Fabra

Enllaços

Seguidors