dilluns, 13 de maig de 2013

Visita guiada al Palau de la Música catalana

Esperàvem amb impaciència aquesta visita que teníem pro-gramada. Feia ja molt de temps que a les meves companyes i a mi mateixa ens feia molta il·lusió fer la visita detallada amb un Palau buit i tranquil, i així poder observar tots el detalls d’aquesta petita joia del Modernisme català. Així que abans de l’hora pro-gramada estàvem les nou “Ber-lineses” preparades (ens diem així perquè vàrem coincidir en aquesta capital, i des d’aleshores fem sortides periòdicament) i amb un xic d’emoció per tot el que la jornada ens podia oferir; en principi per tornar-nos a trobar i sobre tot en aquell indret que, només l’entrada i tota la planta baixa (bar, recepció, Hall) ja és fantàstica. Hi ha sempre un ambient amb un toc especial que m’encanta.

Arriba la que serà la nostra guia, es diu Nadya, per una miqueta d’accent està clar que és de fora, però té un català perfecte, una expressió i disposició per a la comunicació que a totes ens va agradar de seguida.

Comença la visita: primer pas-sem a la sala d’assajos de l’Orfeó Català. Sense esperar-ho, baixa una pantalla del sostre i ens passen una pel·lícula d’uns 10 minuts, on es representa la història dels inicis del Palau. Només us en faré cinc cèntims.

“Construït per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, inaugurat el febrer de 1908, el Palau de la Música Catalana seu de l’Orfeó Català, és l’única sala de concerts modernista Patrimoni Mundial, inicialment finançat amb fons procedents de subscripció popular, el Palau de la Música Catalana constitueix un patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la seva història.

” Després continuem a la sala gran, on podem gaudir de tots el detalls que ens fa descobrir la Nadya: les escultures, el que re-presenten, els simbolismes, tot això relacionat amb la música i l’esperit catalanista del seu creador. I especialment, tots el vitralls que fan que entri la llum natural, tots el colors i formes que tenen, sobre tot la claraboia central, fantàstica!

En un moment donat la guia, amb un comandament a distància que portava, fa que soni l’orgue perquè puguem comprovar in situ l’acústica del Palau. Impressionant! Se’ns va posar la pell de gallina.

Seguim per la sala de les terrasses i anem gaudint de tot el que veiem i la guia ens explica. Passats els 50 minuts que dura la visita i, ja un cop a la planta baixa, ens acomiadem de la Nadya no sense abans agrair-li efusivament i sincera les explicacions rebudes.

Sortim contentes i meravellades. Ens ha agradat molt. Segur que quan tornem al Palau per veure algun espectacle ho mirarem d’una altra manera. Ara ens dirigim al restaurant on prèviament hem fet una reserva per fer el pica-pica; és el moment de compartir, conversar i posar-nos al dia de les nostres coses. Però això ho deixarem per a un altre dia.










Autor: Concha Vilar
Foto: Miquel Vernet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors