dilluns, 6 de maig de 2013

Dissabte sant

Fa temps, el Dissabte Sant era un dia avorrit: els bars, els comerços, els cinemes…, tot estava tancat, i la televisió emetia música religiosa. A més, sempre plovia, o feia molt de fred.

Ma mare se m'emportava a recórrer les esglésies, on la figura de Jesús apareixia coberta per un drap de color morat. Encara recordo l'olor dels ciris i l'església a les fosques mentre el sacerdot llegia la Passió de Crist.

La tarda de Dissabte Sant durava una eternitat, perquè els minuts semblaven hores, i les hores dies interminables. Si hagués sabut que la vida passa tan ràpidamente, hauria gaudit més de la tranquil·litat d'aquells moments d'immobilitat absoluta, mirant el cel i contemplant com els núvols passaven lentament.

Quin meravellós miratge!

Quina manera de donar voltes a les coses, per a descobrir, ara, que la felicitat era aquell avorriment absolut, en aquelles tardes que no s'acabaven mai…

Avui és diferent: tothom s'afanya a fer plans per a Setmana Santa: viatjar o programar-se el temps, perquè no quedi un buit lliure… Avorrir-se és vist com una desgràcia i quedar-se a casa com una condemna….

Ara tot ha canviat: la societat de consum s'ha oblidat de passar dies tranquils i de repòs en família, i s'ha llançat a gastar i viure la vida massa de pressa.

Texto: Mari-Angels Aguilar
Foto 1: Valenti Parrilla Aixelà
Foto 2: El Pou de Siquem

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors