dilluns, 21 de desembre de 2015

Que s'ha fet de la vila sota l'ombra?

L’ombra del penya-segat davalla
cada vespre, cinglera enllà,
i els còdols, rodolant per les tarteres,
li segueixen l’estel tot
i clapejant-ne els contorns.

Cau la nit, de sobte, i s’engoleix
la trama de camps i oliveres
que espurnegen, sacsejades
les branques pel pas dels caminants.

Ressonen crits en la vall propera,
rialles i jocs del jovent
que romanceja, ebri del seu esclat,
lluny de la son, feu del futur.

La vila sencera s’emboira
endormiscada, com els cans
a les voreres, sota la llum dels
fanals groguencs, voraviu de les
figures endiumenjades del carrer gran.

Finit el dia, el poble es replega
lluny dels conreus, fins l’endemà.


https://pixabay.com/static/uploads/photo/2013/11/10/23/30/mill-208570_960_720.jpg

Vespertines d’Hivern

Autora:Magda Bosch
Foto: Farrokh_Bulsara

Sona llunyà el bramul d’un vaixell

Fendeix l’horitzó
la nua paraula que el crea.
Flexible, ferma, fa i refà,
capgira boirines
en donar-hi forma,
enceta la joia, joc de crear.

Vers rere vers,
brota el poema
a mesura que s’escriu,
lletra rere lletra,
sorgeix la paraula
i esclata el vers.

Cerca el cant
la vida que hi crema
i malda per brollar,
desborda el goig de dir
i s’ inscriu,
mentre es dibuixa
nítid, negre sobre blanc.

Passeja el vaixell parsimoniós
damunt la ratlla de l’horitzó.
Passeja i, encelat, brama.
                                                                                                          

https://www.flickr.com/photos/7749900@N06/2150120698

Vespertines d’Hivern

Autora: magdA Bosch
Foto: JFabra

dijous, 17 de desembre de 2015

L'alcalde i els coloms

https://es.wikipedia.org/wiki/Paz#/media/File:Peace_dove.svgCom que a Barcelona la colònia dels coloms s'incrementa constantment malgrat l'esforç que es fa des de l'Ajuntament, i com que aquests animalets embruten escultures i edificis de la plaça de Catalunya i de tota la ciutat en general, l'alcalde senyor Trias ha tingut una idea prodigiosa que ha plasmat en el següent edicte:

Atès que Barcelona capital té una població d'un milió sis-cents vint-i-nou mil noranta habitants (d'acord amb el cens), l'Ajuntament de Barcelona, en sessió extraordinària, ha decidit que cada família barcelonina adopti un colom. Així desapareixeran de l'àmbit urbà, no procrearan i la ciutat es veurà lliure d'aquesta plaga. Això sí, cada colom es lliurarà amb la gàbia corresponent.*

* Seria una bona pensada si fos veritat.

Autor: Júlia Maria Gil
Foto: Emlembis

dimarts, 15 de desembre de 2015

Rivert, on és el meu fill

Fa deu anys vam anar amb el meu fill i la meva jove a veure una casa que s’havien comprat en un poble de Lleida, al Pallars Jussà, que està entre Tremp i Pobla de Segur. Per arribar-hi s’ha de passar per Salàs de Pallars i, a vuit quilòmetres, es troba el poble de Rivert, que sembla un poblet del pessebre perquè és molt petit però molt bonic.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Rivert#/media/File:Conca_de_Dalt._Toralla_i_Serradell._Rivert_12.JPG

Jo per aquella part de Lleida no hi havia anat gaire, però al meu fill, que li agradava molt la muntanya, li encantava. Mireu si l’hi agrada-va, que les seves cendres estan enterrades allà a dalt de la muntanya, sota una alzina.

 Des de la seva casa a l’alzina hi ha una hora caminant; és un lloc fantàstic, des d’on es divisa tota la vall i al fons es veu el pantà de Sant Antoni que és molt gran; a l’estiu la família anem a banyar-nos-hi i agafar les piragües que hi ha allà. Es pot fer un recorregut preciós.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Rivert#/media/File:Conca_de_Dalt._Toralla_i_Serradell._Rivert_14.JPGhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Rivert#/media/File:Conca_de_Dalt._Toralla_i_Serradell._Rivert_23.JPG


Jo crec que aquest poble el tindré sempre present perquè tinc el meu fill allà dalt, i com diu la meva néta, o sigui, la seva filleta:

—Tranquil·la, iaia, que el “papi” vigila tots els poblets que hi ha al voltant de Rivert.

Autora: Margarita Gimeno
Foto 1: Gustau Erill i Pinyot
Foto 2: Gustau Erill i Pinyot
Foto 3: Gustau Erill i Pinyot

dilluns, 14 de desembre de 2015

Any 2015. TOTS a votar!

http://2.bp.blogspot.com/-6LmCz-cZagM/Vl7EH4qkRpI/AAAAAAAABQ4/NXd1iRdOyqU/s1600/Urna.pngLa situació política actual, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya, em fa pensar en un partit de futbol en què, en el temps de descompte i amb el resultat ajustat, l’àrbitre xiula un córner. Tot són cops de colze, empentes, travetes i moviments ràpids i estratègics per posicionar-se millor a fi de poder tocar, encara que sigui de resquitlló, la pilota i aconseguir l’objectiu desitjat, el gol.

Els partits polítics, tots, enfoquen las diverses conteses electorals d’enguany carregats de targetes grogues, quan no de vermelles, perdonades per àrbitres complaents, cosa que els permet, desafortunadament per al ciutadà, continuar en el terreny de joc (polític).

L’ampli ventall de targes vermelles perdonades van des de la corrupció a l’estafa pura i dura, als delictes fiscals, al blanqueig de capitals, etc. Però enguany, i com a novetat, s’hi afegeix una nova manera de “lluitar” per l’electorat: la disputa per la hegemonia en el propi partit polític.

És a dir, enfoquem les eleccions de l’any 2015 immersos en el joc, cada vegada més brut, d’uns partits envers els seus oponents, alhora que afloren desavinences i trencaments entre els dirigents del mateix partit polític. L’espectacle és depriment, penós i angoixant, i demostra que l’ambició i l’egoisme personal prevalen damunt dels interessos del propi partit i, per descomptat, dels del ciutadà.

Quin 2015 ens espera!
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a8/M%C3%A1s_de_cien_mentiras_%28Rialto%2C_Madrid%29_01.jpg
     
El discurs dels dirigents dels partits polítics hegemònics en campanya es centra en propostes que presenten com innovadores i beneficioses per al ciutadà (l’elector), que en aquests moments pateix les mesures totalment contràries que ells mateixos han pres al llarg de la legislatura. Són propostes que difonen tan sols perquè siguin escampades als telenotícies i embolcallades en aplaudiments de la claca que els acompanya. Són promeses que no pensen pas complir i per a les quals ja tenen preparada l’excusa per no haver-ho fet, que esgrimiran en el moment oportú. Els hem donat ja massa temps. Massa oportunitats perquè demostrin que saben (o volen) fer la seva feina, és a dir, servir al ciutadà.

En aquests moments, en què el desànim planeja damunt l’electorat i que l’abstenció sembla estar servida, el ciutadà ha de dir prou, ha de fer-se sentir. Per tant... Tots a votar!

El ciutadà, amb el seu vot té, aquest 2015, la possibilitat d’apartar del terreny de joc (polític) tots aquests jugadors carregats de targetes de tots colors, que embruten amb la seva sola presència l’essència de la democràcia. Tots sabem quins són els personatges que haurien de desaparèixer per sempre del panorama polític. No tinguem por.

La ciutadania ho té a la mà. Tots a votar! No, a l’abstenció!

Autor: Albert Enrich
Foto 1: Rama
Foto 2: Luis García (Zaqarbal)

El caloret, nou idioma?

Els valencians no sols han de suportar la corrupció sense mesura dels seus representants polítics i empresarials, sinó que ara hauran d'aprendre un nou llenguatge inventat per la seva alcaldessa.

 L'inefable Rita Barberà, en el discurs de l'obertura dels actes fallers —la Crida 2015— s'ha coronat de glòria en barrejar un mal català i un castellà confós i ha aconseguit una parla impossible. Els assistents a l'acte es van quedar garratibats. Hauria la senyora Barberà brindat en excés amb la coneguda beguda Aigua de València?

Quin nivell cultural, el de l'alcaldessa!



Autora. Júlia Maria Gil
Foto: Joanbanjo

Seguidors