L’ombra del penya-segat davalla
cada vespre, cinglera enllà,
i els còdols, rodolant per les tarteres,
li segueixen l’estel tot
i clapejant-ne els contorns.
Cau la nit, de sobte, i s’engoleix
la trama de camps i oliveres
que espurnegen, sacsejades
les branques pel pas dels caminants.
Ressonen crits en la vall propera,
rialles i jocs del jovent
que romanceja, ebri del seu esclat,
lluny de la son, feu del futur.
La vila sencera s’emboira
endormiscada, com els cans
a les voreres, sota la llum dels
fanals groguencs, voraviu de les
figures endiumenjades del carrer gran.
Finit el dia, el poble es replega
lluny dels conreus, fins l’endemà.
Vespertines
d’Hivern
Autora:Magda Bosch
Foto: Farrokh_Bulsara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada