dimarts, 30 d’octubre de 2012

Per a la Teresa

Per a la Teresa

El proppassat 1 de maig, una amiga va celebrar els seus vuitanta anys. Va arribar al món el dia 1 de maig de l'any 1932, i, amb gran joia, el seu aniversari s'ha celebrat en família, i entre amics. Ella va començar la festa donant gràcies a Déu pels seus anys viscuts en plenitud, amb les seves penes i alegries. L'Eucaristia fou molt viscuda, i, després, vàrem continuar la celebració amb un bon dinar, joia i germanor.

Quan vaig arribar a casa, tot plegat em va fer pensar, i en vaig fer el meu raonament: si vols ser feliç, fes feliç algú. Si vols rebre, dóna una mica de tu.

La Teresa és una persona forta i capaç de dir, somrient, i amb llàgrimes als ulls, que està bé. No ha tingut la vida fàcil, ja que va quedar viuda, i, no fa gaire, el Ramon, el seu únic germà, al qual estava molt unida, se’n va anar. Però, com que estima molt, no es troba mai sola.

La vida és per donar-la, per gastar-la, per regalar-la, per compartir-la amb els altres...

A tu, Teresa, t'escau molt la frase que va dir Pere Arrupe: “No em resigno que, quan jo no hi sigui, segueixi el món com si jo no hagués viscut.”

La vida val, només, quan s'entrega als altres.

Gràcies, Teresa, per la teva amistat.




Foto: Seyed Mostafa Zamani
Música: Kevin Macleod
Voz: Dolores Belanche



Aniversari de Lorca


La tarda de l’11 de Maig de 2011, un gran terratrèmol va sacsejar la ciutat murciana de Lorca i va causar gran pànic i confusió entre la població. L`efecte va ser devastador, i la imatge final era la d’una ciutat bombardejada.

Des de les primeres hores, la gent vagava pels carrers buscant els seus familiars, aliments, robes i consol per la seva desesperació. Tot unit a la desgràcia de no poder dormir sota les poques cases intactes per por de l’ensorrament de les que estaven afectades.

La llista d’assistència mèdica i psicològica va desbordar les previsions inicials; la magnitud de la tragèdia va ser immensa: 9 morts, 342 ferits i milers de desplaçats.

Ha passat un any, i part de Lorca continua encara sota les runes; els habitants veuen amb preocupació com les coses milloren -a poc a poc- o com es paralitzen les gestions. I, per acabar-ho d’adobar, estem en crisi!
 



                           



Autor: Mari Ángeles Aguilar
Foto: Nletamendia





dilluns, 29 d’octubre de 2012

La importància de ser àvia


Heu pensat alguna vegada en la pau i tranquil·litat que transmet veure dormir un nadó i tot el que l’envolta: la seva olor, la seva fragilitat, el silenci, els colors i la llum de l’habitació, la tendresa que et desperta tot plegat… És una experiència meravellosa!

Fa exactament tres mesos, m'han tornat a fer àvia! I ja són sis els néts que tinc!

Recordo la primera vegada, ara fa onze anys, quan la meva filla em va comunicar que em feia àvia… Jo encara era jove i no vaig saber encaixar massa bé l’esdeveniment. Passat el primer moment, d’alegria i felicitat, gairebé em vaig posar a plorar, pensant que aquest fet em convertia automàticament en una persona gran, com si la joventut se m'escapés per una porta que m’acabaven d'obrir… Ho vaig passar fatal, i, quan el bebè va venir al món, que va ser nena, em vaig sentir la dóna més feliç de la terra! A poc a poc, se’n va anar el sentiment que m'havia acompanyat durant els darrers mesos, i que pesava com una llosa. La meva néta va esborrar de cop tota aquella sensació tan amarga amb la qual no sabia molt bé què fer, ni on situar-la. Recordo que, quan vaig tenir “la meva nena” a pes de braços, la vaig mirar i vaig comprendre que res no era tan important com aquella nineta nouvinguda…

És curiós el que es va produir el mateix dia del seu naixement, que va ser breu, però intens: mentre mirava la nena, una mena de corrent ens va dominar, i ens va envoltar fent que la resta desaparegués a l’instant… Aquest vincle ha perdurat des que va néixer, al llarg dels onze anys que ara té. 



Autora: Mercé Fontanals
Foto 1: E. Carton
Foto 2: © Delsool's
Veu: Candi de vega
Musica: Kevin Macleon

Seguidors