divendres, 17 de maig de 2013

Catalunya no té mare

Catalunya no té mare.
Catalunya té madrastra.
Catalunya és la filla malvolguda,
és la filla menyspreada.
Perquè…, si Espanya és la mare…
Qui són els nostres germans?,
si pertot arreu d’Espanya
es murmura dels catalans?
Què som nosaltres?
Absoluts explotadors, egoistes?
Ens mireu amb menyspreu,
i ens dieu separatistes!
Separatistes! Per què?
Tenim gent d’Andalusia,
d’Extremadura, de Múrcia,
de les Illes,
de Castella, del País Basc,
de Navarra, de Galícia, d’Astúries,
d’Aragó, de Canàries,
del País Valencià, i més cultures entrants.
Som acollidors de mena,
però Catalunya porta dol,
perquè als anys quaranta i seixanta
ens deien:
“Hable usted en español”.
Si estem dintre Catalunya,
ningú no ens podrà privar,
ni amb totes les amenaces,
que parlem en Català.
Respectem les altres llengües,
però la nostra també,
que un poble sense llengua
es pot dir que no té res.
Un poble que canta
que balla, riu i plora,
gemega i treballa....
no sé pas quin delicte té!
Així és que…
regions de tota Espanya,
si sou els nostres germans,
no ens critiqueu…, com fins ara
heu fet sempre dels catalans.
Perquè Catalunya
és la nostra mare,
i no la volem abandonar.
I si per conservar
la nostra cultura i llengua,
separatistes ens hem de tornar…,
Visca Catalunya lliure,
perquè estimem el català!






Autor: Antoni Albà (1914-2003)
Foto: Bernatff

4 comentaris:

  1. Si us plau, afegiu l'autor: Toni Albà (1914-2003)

    ResponElimina
  2. Hola, mitjançant el facebook he llegit aquest poema, el qual no coneixia, i m'ha fet posar pell de gallina, com que no hi havia ni títol ni autor, he realitzat una cerca fins arribar en aquest blog.
    Un cop aquí, intentant trobar més informació sobre el seu autor Antoni Albà, em trobo en un carrer sense sortida, ja que al tenir el mateix nom que l'humorista i actor Toni Albà, el senyor Google em redirigeix a un munt d'enllaços de l'actor.
    Per aquest motiu voldria demanar-vos si coneixeu el segon cognom d'aquest poeta, per esbrinar si te més obra, ja que m'agradaria poder-la conèixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te envío un artículo sobre Toni Albà, es lo único que tengo sobre este escritor.


      c i u t a t d ' i d e a l s ANDREU LONCÁ Antonio Barral: un escriptor de Seros
      n poeta acaba de morir a Seros. Ningú a penes no el valorava pero ell era un poeta popular com pocs ho havien estat. Les seues poe- sies, senzilles -que no simples- havien estat cantades peí poblé. Una de les seues composicions era coneguda per la gent i fou recita- da per la neta el dia de la festa major. Son formes populars: mai no tingué una formado académica, pero la vida li ensenyá la revolució i la guerra. La paciencia i el treball. La reticencia de l'home d'esquerres a tants anys de dictadura. I era un pagés que escrivia. Era un escriptor i va morir aquests dies de fináis d'abril, tan convulsos, de llums i de núvols. De fred i de vent. A Seros, Antoni Alba tothom 1' anomenava Anto- nio Barral i aquest nom passá a ser el pseudónim li- terari. Publica un llibre en vida i, com a bon poeta, en tenia un d'inédit que algún jove amatent havia mecanografiad Feia poesies per a les festes popu-
      lars de les ApoMónies i per ais joves que es casaven. En Barral, la poesía servia humilment per al goig i per la festa. No sé si tots els poetes famosos d'ara poden dir el mateix. Una tarda d'estiu vaig conversar amb ell sobre la seva memoria de la guerra: tenia un cap ciar i una memoria fina. Era amable i enraonador. Amb la pell de les mans arrugada, feia explicacions exultants del temps de joventut. Va aprendre a llegir i a es- criure amb La solidaridad obrera, un diari incen- diari i abrandat de la CNT i amb una collecció de novel-Íes dita Novela ideal. Pertanyien a les Joven- tuts llibertaries. La utopia i l'ideal havien pres en les seves animes impressionables. El cop d'estat de Franco el va enxampar de permís a Seros. Ell feia el servei militar a Saragos- sa. Latear féu, dones, que acabes trobant-se en zo- na republicana i amb el temps acaba incorporant-se a una columna volant d'Estat Cátala (Barral era ca- talanista i un bon jugador de fútbol, per cert). Va es-
      tar al front d'Aragó, a Monteoscuro, on es feien ba- rraques excavades sota la roca argilenca i s'avo- rrien a les trinxeres. A vegades jugaven a escacs amb el sistema morse amb els companys de la CNT. Barral feia de cuiner i per deferencia ais com- panys feia la guardia de 10 a 11. Després s'incorpora a l'exércit popular i, llest com era, brega per entrar a Transmissions. El tinent li pregunta: -Amb qué compta? I ell respongué: -Amb la forca de voluntat! - Molt bé! -digué el tinent- coneix l'alfabet mor- se. -No! -Dones estudñ'l! Se'l va aprendre en un cap de setmana. Antonio Barral va ser la victoria de la forca de la voluntat. La seva memoria bé es mereix un home- natge.

      Elimina

Seguidors