dilluns, 3 de febrer de 2014

Història real d'una conductora novella


Això ja fa temps que va passar. Tornava de la Costa Brava de passar uns dies de vacances. Anava tota contenta, moreneta, descansada i sense presses, per la carretera nacional (no volia pagar autopistes) amb el meu 127 blanc! Cap a Barcelona falta gent!!!

Em vaig creuar amb un cotxe que em feia senyals amb els llums, però no vaig fer-ne cas. Al cap d'una estona, un altre; ja em vaig posar mosca i preocupada; després un altre... Ja era massa!!! El meu cotxe devia tenir un problema.

Vaig aparcar en un terraplè, per veure què li passava al cotxe. Baixo, començo a mirar-lo pel davant, pel darrere, pel costat... i no trobo res. Tot d'una es para la guàrdia civil:

–Senyora, que la podem ajudar, què li passa? El cotxe té cap avaria?

– Doncs.... doncs no ho sé. Els cotxes no paren de fer-me senyals...

Suposo que encara riuen. Ja sabeu que hi ha conductors que quan circulen cotxes de la guàrdia civil fan senyals perquè es redueixi la marxa.



                                                                          
http://www.flickr.com/photos/lolita8fotos/3396741090/in/photostream/


Autora: Mª Teresa Múnera
Foto: Lola

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors