dijous, 17 de maig de 2012

El laberint

Aquella nit... Vaig anar a dormir una mica inquieta. Havia passat tot el dia atrafegada, per la qual cosa la necessitat de descansar era urgent. 

 En arribar al llit, vaig agafar el llibre... No podia llegir, no em con-centrava... Estava tan cansada! No podia agafar el son. De cop i volta, era en un laberint, no trobava la sortida. Caminava, corria, la camisa de dormir flotava per l’aire, i gairebé m’embolicava, m’ofegava... Giro a la dreta i ja veig la sortida. No! Quina angoixa! Ells m’esperen! No hi arribaré mai. Faré tard. Veiam, la sortida és aquí: en aquesta banda. No! A l’esquerra. No! Davant, tot recte!

Amb les presses per poc que no caic. On? Al laberint? No! Ai, que caic del llit!!! 

Tot ha estat un malson. 

El mateix cansament no ens deixa descansar del tot, i somniem coses que ens alteren, perquè és el nostre esperit el que està alterat. 

Autor: Anna Maria Pinillos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors