Opinió personal

Amb referència a l’article “Vestido de Gala”, de Pilar Rahola, aparegut el 28 de desembre de 2010 a “La Vanguardia“, responc:

Sra. Rahola, és lògic que quan ens tallem el “cabell”, en general, se’ns puguin veure les orelles més llargues i com la naturalesa les hagi donades a cadascú. Els barbers, quan tallem, tendim doncs a dissimular-les amb els cabells (estèticament…). Si Flaubert va escriure la frase “... els homes, en les bodes, tenen les orelles més llargues”, no estic d’acord amb el que vostè diu quan es refereix al “fer l’ullet” de Flaubert.

 

És normal que, quan es va de bodes o a d’altres esdeveniments polítics, socials, musicals…, ens presentem vestits d’acord amb l’ocasió, així com el fet que els cabells també estiguin en consonància amb el moment històric.

Quan Flaubert va escriure i va donar a llum l’obra “L’éducation sentimentale” (1867-1869), no era el temps de Cristòfol Colom. Les orelles es portaven mig cobertes. Per a mi —i segons Flaubert— tenir les orelles llargues serveix per escoltar, de les famílies dels nuvis, les crítiques que els feien i per escoltar millor tots els assistents a l’acte, com el llop feia amb la Caputxeta Vermella…

No hi ha res més bell que el ritual se celebri amb tots els honors i cants quan s’adreça a un president de la Generalitat que se’n va, i també al qui entra. Quina llàstima que el president 129 no hagués entrat quatre anys enrere; quants diners no hauríem estalviat?: 1 president, 2 vicepresidents, llums ambaixa-des, cotxes oficials, desplaça-ments, dietes, barbers i ma-quilladors. Seguríssim que la nostra economia estaria molt millor. Possiblement, l’actual president 129 “SERÀ” millor que d’altres…, però el temps ho demostrarà. I si pogués superar el 127, que ja és molt, li quedaríem eternament agraïts.

“Catalunya  triomfant”  serà entonat no només en el saló d’actes de la Generalitat, sinó arreu del món. Tots els pobles, al llarg de la seva història, recorden els dies solemnes; i els humils barbers, pioners i progenitors de l’actual medicina, si podem curar “curem”, i, si no podem curar, “alleugem” el malalt, i si no podem alleujar, “consolem”. Així està escrit.

L’actual president número 129 ja s'ha estrenant en aquest ofici, i té, en el seu recent historial, algunes “cabelleres“ en el seu “haver”. 

Reflexió:“El millor govern és aquell que no es fa NOTAR”.

I així ho desitjo amb tots el honors i simpatia, al senyor president de la Generalitat de Catalunya.

Autor: Daniel Garcia
Foto 1: chicks57
Foto 2: daniel.julia
Foto 3: ferran