dilluns, 31 de gener de 2011

Sentiments

Tinc una amiga que vivia al pis de sobre el meu. Es diu Maria Elena . És soltera. Ara que és vella, té un parent que se’n cuida; l’ha internada en una residència d’avis, lluny de Barcelona.

Hem sigut veïnes durant molts anys; era alegre i xerraire. Al barri, tothom l’ha trobat a faltar. Anava sempre molt arreglada; era molt presumida, feia goig.


No és que s’hagi mort, han hagut d’ingressar-la perquè té l’Alzeimer. He anat a veure-la i no m’ha conegut.

Em va sorprendre veure, en arribar a casa, de nit, com baixaven els mobles de casa seva. Em va fer molta pena veure les seves coses, que tant estimava. Volen reformar el pis per llogar-lo, i així ajudar-se a pagar les despeses del seu ingrés i la seva estada a la residència…

Es trist, però és la realitat.


Autor: Roser Urgellés
Foto: Bambo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors