dilluns, 21 de juliol de 2014

Mirades

Mirava el mar, i veia
 les onades que es movien imparables.
 Mirava el mar, i veia
 un fons meravellós il·luminat.
 Mirava el mar i no m'ho creia.
 Mirava el camp, i veia 
el tros, treballat amb les mans.
 Mirava el camp i veia 
l'esforç de l'home entresuat.
 Mirava el camp i no m'ho creia.
 Mirava els arbres, i veia
 les branques al vent onejant.
 Mirava els arbres, i veia
 com un estol, l'aire renovat.
 Mirava els arbres, i no m'ho creia.
 Em miro a mi, i veig
 un cor, dins meu, que batega esvalotat.
 Em miro a mi, i veig 
un pensament angoixat i pertorbat.
 Em miro a mi, i no m'ho crec.
 La vida ens mostra moltes coses,
 i no totes són realitat.
 L'amor ens fa créixer i veure el món...,
 com si anés disfressat...


Autora: Anna Mª Pinillos
Foto: Barbara

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors