divendres, 5 de març de 2010

Puigsacalm

De la collada de Bracons a St. Priorat d'en Bas

La tardor és el temps més propici per realitzar una excursió per una de les serralades que separen les comarques d'Osona i la Garrotxa, ja que el boscos tenen una gran varietat de colors: del verd al marró, passant pel groc, taronja i vermell.

Podem començar el recorregut a la collada de Bracons, situada al límit de les citades comarques, lloc on podem arribar des d'Olot, o des de Vic i Torelló, seguint la nova carretera del túnell de Bracons.

Iniciem la caminada pujant unes roques que trobarem amb unes marques visibles al costat mateix de la carretera, i seguim per un camí molt freqüentat, ple de boscos formats per faigs, boixos i avellaners, entre moltes altres espècies. És un camí molt ombrívol i d'una gran bellesa, fins arribar a una font anomenada Tornadissa, enguany molt mancada d'aigua, de la qual hi ha una llegenda que diu que el qui begui d'aquesta aigua hi tornarà. Es un bon lloc per reposar de la forta pujada, i per asseure-s'hi a esmorzar, a l'ombra dels grans arbres que la voregen.

Un cop superat aquest indret, continuem pujant a través d'uns prats verds i d'un fort desnivell, plens de ramats bovins. Després de traspassar una tanca, que ens obrirà el pas altre cop per dins el bosc, arribem al peu d'un fort pendent al final del qual es troba el Puigsacalm.

El Puigsacalm és un cim de 1 .515 metres, que forma part de la serralada prepirinenca; hi han instal.lat un piló geodèsic i una senyera, en el punt més alt. D'es d'aquest punt, podem contemplar una bona part de Catalunya: la badia de Roses a l'est, el Pedraforca i la serra del Cadí a l'oest; al nord, del Canigó fins al Puigmal i les Muntanyes del Montseny i Montserrat al sud. També és un magnífic mirador sobre la Vall d'en Bas i Osona.

No massa lluny d'aquest cim hi trobem un altre pic, de 1.486 metres: el Puig dels Llops, on s'arriba per una roca amb cingles a banda i banda. La vista que podem contemplar des d'aquest lloc és molt semblant a la del Puigsacalm.

Deixem aquests cims i ens endinsem de nou al bosc; ja de baixada, fins arribar a una esplanada en què es troba l'ermita d e Santa Magdalena del Mont, la qual fou priorat dels monjos agustinians, i que va ser construïda entre els anys 977 i 998. Entrada en decadència, l'abandonaren al segle XV. Avui, tan sols se'n conserva l'ermita i un refugi annex.

Seguim caminant de baixada fins arribar a un altre santuari situat en els cingles de les Olletes i que porta per nom el d'aquests cingles; és construït a la mateixa roca. L'actual edifici data de l'any 1855, si bé la imatge és del segle XVI, o XVII, i és, segons la tradició, una marededéu trobada.

Abans de finalitzar l'excusió, ens apropem al salt d'aigua de Sallent, que pertany a la riera del mateix nom, on admirem la cascada de 80 metres d'altitud.

Continuem fins a Sant Privat d'en Bas, on acabem aquesta recomanable excursió.


Autor: Fortià Riera (estudiant de Francès)

1 comentari:

  1. Es una excursión fantástica, que he realizado en varias ocasiones. El recuerdo más intenso es estar
    en la cima, tumbada sobre la hierba, con el cielo azul intenso como techo y un silencio estremecedor, solo roto por la musiquilla lejana del rebaño en el valle.

    ResponElimina

Seguidors