diumenge, 22 de maig de 2011

Un dia qualsevol

Mar rosada sobre els verds blats. Verd intens trencat pels blancs murs de la casa inacabada. Ormeigs dispersos per l'empedrat. Una figuera frondosa, on s'amaguen els ocells... Un pou... Una galleda -lligada a una corda- descansa en el brocal.

Gradualment, el groc s'imposa sobre els verds camps i, el cant de les cigales, sobre el dels ocells. La casa és esclafada pel sol.

El vermell, a poc a poc, substitueix el groc i reapareix el verd dels camps amb set. La pols dels camins, emportada pel vent, matisa els colors.

Un to vermellós dóna pas al gris que, a mida que passen les hores, ens porta el negre, trencat per un mantell blau fosc ple d'estels.

Alguns veïns, havent sopat, es donen cita al costat del pou, per gaudir de la quietud de la nit.





Autora:Roge Trapote
Música: Kevin McLeod
Locució: José Luis Garcia

8 comentaris:

  1. M'AGRADA MOLT EL COMENTARI DE CARME.
    JO ESTIC, TOTALMENT, D'ACCORD.TENIM SORT. HI HA MOLT BON PROFESSORAT.

    ResponElimina
  2. De professorat hi ha bons i hi ha dolents

    ResponElimina
  3. A mi tambien me gusta el comentario de Carmen.

    ResponElimina
  4. Carme el teu pensament te molt de mèrit, sent com ets una molt afecta en el nostre país. Sort.

    ResponElimina

Seguidors